Cent anys de la catedral del Vi de Gandesa

Avui han tingut lloc a Gandesa els actes commemoratius del centenari del Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell. La consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà, ha presidit l'acte institucional, que ha aplegat un estol d'autoritats, entre les quals el delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Pallarès; el subdelegat del Govern espanyol, Joan Sabaté, i l'alcalde de Gandesa, Carles Luz.

El president del sindicat gandesà, Pere Bové, ha sigut l'encarregat d'encetar els parlaments, que ha consistit en un agraïment a les 48 famílies gandesanes que al febrer de 1919 van engegar les obres del celler, als presidents que l'han precedit en el càrrec, als socis, als pagesos... vinculats amb l'entitat cooprativa ja que amb el seu esforç i perseverança han aconseguit mantindre actiu aquest celler centenari. L'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha explicat que la seua família va arribar a Gandesa cap a l'any 1928 per a treballar com a mecànics i electricistes al celler, ja que aleshores no hi havia tècnics d'aquesta mena a la població i s'havia de recórrer a especialistes de fora de la ciutat per a reparar les màquines del celler. Actualment, els Luz ja van per la tercera generació a la ciutat. Finalment, la consellera Jordà ha tingut paraules de gratitud per als pagesos gandesans per haver mantingut l'esperit cooperativista durant cent anys, i ha fet també un reconeixement públic a les dones pagesos que des d'una posició més amagada, a l'ombra, han contribuït a aixecar el sector agrari i el cooperativisme a Catalunya.

L'acte ha continuat amb un reconeixement als presidents de la cooperativa durant els darrers decennis: Francesc Bové i Tarragó (1980-1983), Miquel Palau Serres (1983-1991), Pere Royo Pedrola (1997-2007), Josep Navarro Adell (2007-2011), Salvador Mañà Font (2011-2015) i Joaquim M. Esquirol, que no ha assistit a l'acte. A tots ells, juntament amb el president actual, se'ls ha obsequiat amb un decantador de vi commemoratiu.

També ha fet ús de la paraula el net de l'arquitecte que va dissenyar el celler, César Ramírez Martinell, qui ha destacat els trets arquitectònics de l'edifici, anomenat la Catedral del Vi i proclamat una de les Set Meravelles de Catalunya arran d'un concurs que a tal efecte es va convocar fa uns anys. Per a Ramírez Martinell, l'èxit arquitectònic és la conjugació de tres elements: la geometria, la tecnologia i l'economia, uns requisits que en el cas de l'edifici gandesà estan conjugats a la perfecció, per la qual cosa s'ha mantingut d'empeus durant un segle amb mínim manteniment. El net de Martinell ha fet notar que els arcs de totxo que sostenen les voltes del sostre i que donen un aspecte de grandiositat i d'innegable bellesa a l'edifici no es van construir per raons estètiques, sinó per sostenibilitat econòmica, ja que l'any 1919 tota la fusta del Pirineu es venia a l'exterior i tenia un preu que els pagesos no podien pagar, per la qual cosa l'edifici es va fer sense bigues de fusta i es van haver d'utilitzar arcs de totxos per a sostindre la coberta.

La celebració ha comptat amb la projecció d'un tràiler de cinc minuts d'un documental que s'està enregistrant per a explicar la història del celler i dels seus protagonistes. També s'ha fet un recorregut guiat per l'exposició documental i de materials i estris de la cooperativa "Cent anys de Vi. Una història de vides", que repassa en nou espais expositius diferents els cent anys de vida del celler. El darrer espai mostra diferents ampolles de vi de Gandesa, des de la dècada de 1970 fins a l'actualitat,acompanyades del nom i els cognoms de tots els socis de l'entitat.

Per acabar, s'han destapat i s'han degustat les primeres ampolles del Vi del Centenari, de la gamma 'Puresa' (la més alta) del Celler Cooperatiu de Gandesa. Es tracta d'un vi negre de carinyena i d'un blanc de garnatxa. Finalment, les autoritats i tots els convidats han assaborit els vins de la casa maridats amb una degustació elaborada pels restaurants de Gandesa Oníria, Bistrot i Sibarites.