Aquest divendres 22 de setembre, la producció francesa Les harkis inaugurarà la quarta edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, en una projecció a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. El film recupera la història dels algerians reclutats per l'exèrcit francès perquè lluitessin a favor de la colònia i contra les forces d'alliberament d'Algèria en la guerra que va enfrontar tots dos països entre 1954 i 1962. El director Philippe Faucon presenta una pel·lícula que treu a la llum tot allò que la història oficial francesa ha camuflat i que és important visibilitzar des del postcolonialisme.
19/9/23
EL PSC DEMANA AL PARLAMENT CREAR UN FONS AGRARI, AMB DINERS DE L’IMPOST D’ORIGEN NUCLEAR
Joaquim Paladella, diputat al Parlament de Catalunya "La Llei del Fons Agrari que portem a la consideració del Parlament, és necessària per recuperar la senda d´un camí que ens porti a una Catalunya on tots, també els del món rural, tinguem oportunitats de vida.
Aquest Fons Agrari tindrà com a base la disposició final primera modifica l'article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, establint l'afectació del 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació de l'energia elèctrica d'origen nuclear al Fons Agrari.
"El Fons Agrari aportarà recursos al sector, a aquests professionals de l´agricultura i ramaderia que volen seguir dedicant-se a la terra, a aquesta gent que encara no ha tirat la tovallola i que està disposada a adaptar-se a totes les dificultats per fer de les seves explotacions agràries i ramaderes el seu mitja de vida i de futur". Continua dient Paladella.
L'objecte de la llei és crear un Fons Agrari, el qual doti de finançament addicional les mesures d'ajut a les inversions en les explotacions agràries i ramaderes, i mitigació del canvi climàtic en aquestes, ja sigui en el marc de les intervencions per al desenvolupament rural a Catalunya del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC) 2023 – 2027 o les mesures contingudes en el Programa complementari de Desenvolupament rural de Catalunya finançades íntegrament amb fons de la Generalitat de Catalunya, així com, una nova línia d'ajuts, dins aquest programa, per a la millora i modernització dels regadius de les comunitats de regants de zones de reg d'iniciativa privada.
"El PSC no volem renunciar a la Catalunya rural, ni tampoc als beneficis que aporten els nostres pagesos a la sobirania alimentària ni al medi ambient, pensem que no podem prescindir de l´agricultura ni de la ramaderia i que en cap cas podem permetre la decadència d´un sector absolutament necessari pel futur de tots els que vivim a Catalunya, per això és imprescindible crear aquest fons dotat amb el 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear". Acaba dient Paladella.
Aquest Fons Agrari tindrà com a base la disposició final primera modifica l'article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, establint l'afectació del 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació de l'energia elèctrica d'origen nuclear al Fons Agrari.
"El Fons Agrari aportarà recursos al sector, a aquests professionals de l´agricultura i ramaderia que volen seguir dedicant-se a la terra, a aquesta gent que encara no ha tirat la tovallola i que està disposada a adaptar-se a totes les dificultats per fer de les seves explotacions agràries i ramaderes el seu mitja de vida i de futur". Continua dient Paladella.
L'objecte de la llei és crear un Fons Agrari, el qual doti de finançament addicional les mesures d'ajut a les inversions en les explotacions agràries i ramaderes, i mitigació del canvi climàtic en aquestes, ja sigui en el marc de les intervencions per al desenvolupament rural a Catalunya del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC) 2023 – 2027 o les mesures contingudes en el Programa complementari de Desenvolupament rural de Catalunya finançades íntegrament amb fons de la Generalitat de Catalunya, així com, una nova línia d'ajuts, dins aquest programa, per a la millora i modernització dels regadius de les comunitats de regants de zones de reg d'iniciativa privada.
"El PSC no volem renunciar a la Catalunya rural, ni tampoc als beneficis que aporten els nostres pagesos a la sobirania alimentària ni al medi ambient, pensem que no podem prescindir de l´agricultura ni de la ramaderia i que en cap cas podem permetre la decadència d´un sector absolutament necessari pel futur de tots els que vivim a Catalunya, per això és imprescindible crear aquest fons dotat amb el 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear". Acaba dient Paladella.
12/9/23
La Terra Alta s’alinea amb la política d’Eines de Repoblament Rural per garantir l’assistència mèdica als municipis més petits
El Consell Comarcal de la Terra Alta reivindica una millora de l'actual assistència mèdica existent als municipis de la comarca, que ha vist com s'ha anat reduint des de fa uns anys.
L'ens comarcal, que treballa perquè la Terra Alta pugui tenir tornar a tenir garantits tots els serveis de salut necessaris, mostra la seva conformitat amb la política que al respecte reclama Eines de Repoblament Rural (ERR) i que l'entitat va traslladar recentment al departament de Salut. En aquest sentit, l'entitat reclama donar incentius als professionals mèdics perquè ocupin places laborals en municipis rurals, com ara facilitats en el lloguer o la compra d'habitatge, i que també comptabilitzi com a mèrit el fet d'exercir-hi com a personal mèdic.
El Consell Comarcal considera que seria un primer pas per resoldre la manca de metges, infermeres i altres especialistes en aquests territoris, sobretot a la Terra Alta, que se situa al capdavant de les comarques amb més població envellida de Catalunya, motiu de pes per treballar per millorar aquesta situació de forma imminent. Per aquesta condició, l'ens terraltí també reclama una millora de l'atenció integrada social i sanitària.
Per començar a gestionar aquesta situació, el Consell Comarcal ha fet una diagnosi, poble a poble, sobre la situació actual a la Terra Alta pel que fa a l'atenció sanitària a partir de les dades facilitades pels dotze ajuntaments terraltins, que us adjuntem a continuació.
L'ens comarcal, que treballa perquè la Terra Alta pugui tenir tornar a tenir garantits tots els serveis de salut necessaris, mostra la seva conformitat amb la política que al respecte reclama Eines de Repoblament Rural (ERR) i que l'entitat va traslladar recentment al departament de Salut. En aquest sentit, l'entitat reclama donar incentius als professionals mèdics perquè ocupin places laborals en municipis rurals, com ara facilitats en el lloguer o la compra d'habitatge, i que també comptabilitzi com a mèrit el fet d'exercir-hi com a personal mèdic.
El Consell Comarcal considera que seria un primer pas per resoldre la manca de metges, infermeres i altres especialistes en aquests territoris, sobretot a la Terra Alta, que se situa al capdavant de les comarques amb més població envellida de Catalunya, motiu de pes per treballar per millorar aquesta situació de forma imminent. Per aquesta condició, l'ens terraltí també reclama una millora de l'atenció integrada social i sanitària.
Per començar a gestionar aquesta situació, el Consell Comarcal ha fet una diagnosi, poble a poble, sobre la situació actual a la Terra Alta pel que fa a l'atenció sanitària a partir de les dades facilitades pels dotze ajuntaments terraltins, que us adjuntem a continuació.
7/9/23
La Terra Alta s'implica en la Carta Europea de Turisme Sostenible del Parc Natural dels Ports
La Terra Alta, en la seva aposta per treballar per un turisme sostenible, s'implica en la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) del Parc Natural dels Ports. La inclusió de la comarca en aquest projecte té l'objectiu de preservar el patrimoni natural i cultural mentre es fomenta un turisme respectuós amb l'entorn i amb la comunitat local. El sector turístic és una peça clau que ajuda a la diversificació econòmica de molts territoris d'interior i afectats per la despoblació, com és el cas de la Terra Alta. Però per assegurar la continuïtat del turisme com a motor econòmic i la conservació dels entorns naturals és essencial abordar el turisme de manera sostenible. Per això, el Consell Comarcal de la Terra Alta ha pres la iniciativa de promoure aquesta transformació a través del projecte Treball a les Comarques del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb la voluntat d'impulsar una nova visió del turisme
4/9/23
MANEL DE LA VEGA: “LA VARIANT DE GANDESA SUPOSARÀ UN ABANS I UN DESPRÉS PEL CONJUNT DE LES TERRES DE L’EBRE”
El senador del PSC, Manel de la Vega, ha manifestat avui la satisfacció dels socialistes ebrencs per l'anunci de l'adjudicació del projecte constructiu de la variant de Gandesa.
"Fa uns mesos es va licitar aquest projecte constructiu que ara s'ha adjudicat. L'obra comporta una inversió total de 24 milions d'euros i suposarà una millora evident de la mobilitat i de la circulació a la Terra Alta", ha explicat el primer secretari del PSC de les Terres de l'Ebre.
En aquest sentit, Manel de la Vega ha subratllat que "la variant de Gandesa suposarà un abans i un després no tan sols per la comarca de la Terra Alta, sinó pel conjunt de les comarques ebrenques."
"En realitat es tracta d'un triple salt, ja que suposa guanyar en mobilitat, en benestar i en desenvolupament econòmic, donant satisfacció també a una reivindicació del territori", ha reblat.
Tot això forma part d'un conjunt d'obres que des del Govern s'està fent al territori. A més, també es va adjudicar fa poc temps la redacció del projecte constructiu del tercer carril de l'AP-7 i s'ha anunciat un conveni amb la Generalitat per habilitar la sortida del Montsià.
Manel de la Vega també ha posat de relleu que "estem complint amb tot allò que vam dir durant la campanya electoral. Vam assegurar que tornaríem a posar les comarques tarragonines i ebrenques del mapa de les inversions del Govern d'on vam ser foragitats durant els anys del PP, i així ho estem fent. Els fets, no tan sols les paraules sinó els fets, demostren un cop més que els i les socialistes som gent de paraula."
"Precisament per això -ha afegit- és tan important que aquest Govern progressista i feminista del president Pedro Sánchez tingui continuïtat. La ciutadania ebrenca així ho ha entès, com es va demostrar a les eleccions generals del mes de juny. Ara el que cal és seguir amb l'embranzida per continuar avançant en defensa del nostre territori i de la seva gent", ha conclòs el senador socialista.
"Fa uns mesos es va licitar aquest projecte constructiu que ara s'ha adjudicat. L'obra comporta una inversió total de 24 milions d'euros i suposarà una millora evident de la mobilitat i de la circulació a la Terra Alta", ha explicat el primer secretari del PSC de les Terres de l'Ebre.
En aquest sentit, Manel de la Vega ha subratllat que "la variant de Gandesa suposarà un abans i un després no tan sols per la comarca de la Terra Alta, sinó pel conjunt de les comarques ebrenques."
"En realitat es tracta d'un triple salt, ja que suposa guanyar en mobilitat, en benestar i en desenvolupament econòmic, donant satisfacció també a una reivindicació del territori", ha reblat.
Tot això forma part d'un conjunt d'obres que des del Govern s'està fent al territori. A més, també es va adjudicar fa poc temps la redacció del projecte constructiu del tercer carril de l'AP-7 i s'ha anunciat un conveni amb la Generalitat per habilitar la sortida del Montsià.
Manel de la Vega també ha posat de relleu que "estem complint amb tot allò que vam dir durant la campanya electoral. Vam assegurar que tornaríem a posar les comarques tarragonines i ebrenques del mapa de les inversions del Govern d'on vam ser foragitats durant els anys del PP, i així ho estem fent. Els fets, no tan sols les paraules sinó els fets, demostren un cop més que els i les socialistes som gent de paraula."
"Precisament per això -ha afegit- és tan important que aquest Govern progressista i feminista del president Pedro Sánchez tingui continuïtat. La ciutadania ebrenca així ho ha entès, com es va demostrar a les eleccions generals del mes de juny. Ara el que cal és seguir amb l'embranzida per continuar avançant en defensa del nostre territori i de la seva gent", ha conclòs el senador socialista.
La Terra Alta s’oposa a la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) que afecta la comarca
El Consell Comarcal de la Terra Alta s'oposa de forma contundent a la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) que promou l'empresa Forestalia i que afecta quaranta municipis catalans, entre els quals hi ha Gandesa, Batea, Corbera d'Ebre i la Fatarella, a la Terra Alta.
22/8/23
La mostra de cinema FRONT celebra la seua edició més internacional
Divendres 22 de setembre, la producció francesa Les Harkis inaugurarà la quarta edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, en una projecció a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. El film recupera la història dels algerians reclutats per l'exèrcit francès perquè lluitessin a favor de la colònia i contra les forces d'alliberament d'Algèria en la guerra que va enfrontar tots dos països entre 1954 i 1962. El director Philippe Faucon presenta una pel·lícula que treu a la llum tot allò que la història oficial francesa ha camuflat i que és important visibilitzar des del postcolonialisme.
Les Harkis
La Mostra passarà per Amposta, Corbera d'Ebre, Gandesa, Móra d'Ebre, Roquetes i Tortosa, i s'allargarà fins al diumenge 1 d'octubre. El certamen té la voluntat de fer emergir diàlegs i reflexions per indagar en la memòria històrica, els conflictes i la pau, i articular el pensament crític a través del cinema. Enguany, la mostra de cinema FRONT ha ampliat l'equip amb el programador, docent i crític de cinema Miquel Martí Freixas que ha ajudat a definir la programació de l'edició més internacional del certamen. S'hi podran veure films premiats en festivals internacionals provinents de França, Romania, Catalunya, Suïssa, Espanya, Estònia, Itàlia, Ruanda i Andorra.
Es projectaran set pel·lícules de ficció i dos de no-ficció. Així dissabte 23, l'auditori de la Lira Ampostina acollirà la projecció de Metronom que recrea el Bucarest de 1972 sota la dictadura de Nicolae Ceauşescu i de Un cel de plom, la història de Neus Català, la combatent republicana durant la Guerra Civil que va passar part de la Segona Guerra Mundial presonera al camp de treball nazi Ravensbrück. L'endemà, s'ha programat Unrueh, una història ambientada en una fàbrica de rellotges suïssos entre sindicalistes inspirats pels primers moviments anarquistes.
Un cel de plom
Divendres 29, es podrà veure Kalev a la Cripta de la Reparació de Tortosa, una pel·lícula que transporta l'espectador a l'estiu de 1990 i que explica el paper que va jugar la selecció nacional de bàsquet d'Estònia en el procés d'independència de l'antiga URSS. Dissabte, l'Auditori Felip Pedrell acollirà la projecció del documental Bella Ciao, per la libertà, sobre l'himne dels partisans (el moviment armat d'oposició al feixisme i a les tropes d'ocupació nazis instal·lades a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial) que s'ha convertit en una cançó de lluita per a les noves generacions d'arreu del món. També es podrà veure The bride un film sobre la Ruanda rural de 1997 que focalitza en la pràctica generalitzada de segrestos de dones.
Diumenge 1 d'octubre, la Mostra clourà amb El fred que crema, sobre una família jueva que s'escapa de l'horror nazi a través del Pirineu. La festa de tancament se celebrarà a l'Observatori de l'Ebre a Roquetes i comptarà amb servei de foodrucks i música en directe. Totes les sessions seran de pagament (6 €) i les entrades i els abonaments ja es poden adquirir en línia al web www.mostrafront.com.
Kalev
Espai per al debat i la reflexió // Les projeccions aniran acompanyades de presentacions i de taules de pensament amb experts, per obrir el debat entre els espectadors a partir del relat que plantegen les pel·lícules. Se n'han programat quatre: La política del terror policial amb el periodista Llibert Ferri que 1987 i 2007 va ser el corresponsal de TV3 a Moscou i amb l'escriptora Gemma Pasqual, autora del llibre Torturades, que aplega els testimonis del terror entre 1941 i 2019 a la prefectura superior de policia de Barcelona, a Via Laietana, 43; Els orígens del pensament anarquista català amb el filòleg Jordi Martí Font, l'historiador Ginés Puente i la filòsofa Alba Padrós; Fer política des de l'esport, amb el periodista Ramon Usall, autor del llibre Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars; i amb el politòleg Jordi Arrufat autor del llibre La via Bàltica; i finalment Quan la cançó esdevé l'himne d'una revolució amb la cantant Marina Rossell, figura clau de la segona generació de la Nova Cançó.
Nou projecte educatiu // Enguany, la mostra de cinema FRONT també s'ha proposat de fer arribar el cinema sobre memòria històrica a les generacions més joves. Per això ha impulsat un projecte educatiu per a alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de la mà del grup DEMD-Ebre (format per professorat i persones especialitzades en la memòria i la història), amb la complicitat del Departament d'Educació, Memorial Democràtic i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
Així, els alumnes d'una desena de centres educatius de les Terres de l'Ebre assistiran a la projecció del documental Un cielo impasible del director David Varela. Es tracta d'una pel·lícula protagonitzada per un grup d'adolescents que investiguen, llegeixen i debaten sobre el testimoniatge dels combatents de la Batalla de Brunete, que va tenir lloc entre el 6 i el 25 de juliol de 1937 a la zona oest de Madrid. Les projeccions —que s'han previst del 25 al 29 de setembre a les 09.30 h als municipis d'Amposta, Tortosa, Gandesa, Móra d'Ebre— tenen per objectiu promoure el debat sobre la pau i la memòria històrica entre l'alumnat.
Jornada professional // Divendres 29 de setembre, en el marc de FRONT Tortosa acollirà una jornada professional promoguda per la Xarxa Cooperativa Audiovisual de Catalunya, amb una taula rodona titulada Centre i perifèria de la cultura audiovisual. Hi intervindrà Xènia Gaya, gestora cultural i impulsora del Col·lectiu Cultura de les Terres de l'Ebre; Xavier Miró, programador del festival de cinema i paisatge d'Amposta mónFILMAT i de TRETS Film festival de La Ràpita; i Anna Zaera, periodista i gestora cultural, comissària del festival Femme in Arts del Centre d'Art Lo Pati d'Amposta i del festival d'arts vives a la plana del Montsià Rihihiu. Taula moderada per Oriol Gracià, codirector de FRONT.
La quarta edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau és un projecte de Produccions Saurines i Bluverd Comunicació que vol portar el cinema a les poblacions on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre els conflictes (del passat i del present, pròxims i llunyans) a través de l'audiovisual.
Les Harkis
La Mostra passarà per Amposta, Corbera d'Ebre, Gandesa, Móra d'Ebre, Roquetes i Tortosa, i s'allargarà fins al diumenge 1 d'octubre. El certamen té la voluntat de fer emergir diàlegs i reflexions per indagar en la memòria històrica, els conflictes i la pau, i articular el pensament crític a través del cinema. Enguany, la mostra de cinema FRONT ha ampliat l'equip amb el programador, docent i crític de cinema Miquel Martí Freixas que ha ajudat a definir la programació de l'edició més internacional del certamen. S'hi podran veure films premiats en festivals internacionals provinents de França, Romania, Catalunya, Suïssa, Espanya, Estònia, Itàlia, Ruanda i Andorra.
Es projectaran set pel·lícules de ficció i dos de no-ficció. Així dissabte 23, l'auditori de la Lira Ampostina acollirà la projecció de Metronom que recrea el Bucarest de 1972 sota la dictadura de Nicolae Ceauşescu i de Un cel de plom, la història de Neus Català, la combatent republicana durant la Guerra Civil que va passar part de la Segona Guerra Mundial presonera al camp de treball nazi Ravensbrück. L'endemà, s'ha programat Unrueh, una història ambientada en una fàbrica de rellotges suïssos entre sindicalistes inspirats pels primers moviments anarquistes.
Un cel de plom
Divendres 29, es podrà veure Kalev a la Cripta de la Reparació de Tortosa, una pel·lícula que transporta l'espectador a l'estiu de 1990 i que explica el paper que va jugar la selecció nacional de bàsquet d'Estònia en el procés d'independència de l'antiga URSS. Dissabte, l'Auditori Felip Pedrell acollirà la projecció del documental Bella Ciao, per la libertà, sobre l'himne dels partisans (el moviment armat d'oposició al feixisme i a les tropes d'ocupació nazis instal·lades a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial) que s'ha convertit en una cançó de lluita per a les noves generacions d'arreu del món. També es podrà veure The bride un film sobre la Ruanda rural de 1997 que focalitza en la pràctica generalitzada de segrestos de dones.
Diumenge 1 d'octubre, la Mostra clourà amb El fred que crema, sobre una família jueva que s'escapa de l'horror nazi a través del Pirineu. La festa de tancament se celebrarà a l'Observatori de l'Ebre a Roquetes i comptarà amb servei de foodrucks i música en directe. Totes les sessions seran de pagament (6 €) i les entrades i els abonaments ja es poden adquirir en línia al web www.mostrafront.com.
Kalev
Espai per al debat i la reflexió // Les projeccions aniran acompanyades de presentacions i de taules de pensament amb experts, per obrir el debat entre els espectadors a partir del relat que plantegen les pel·lícules. Se n'han programat quatre: La política del terror policial amb el periodista Llibert Ferri que 1987 i 2007 va ser el corresponsal de TV3 a Moscou i amb l'escriptora Gemma Pasqual, autora del llibre Torturades, que aplega els testimonis del terror entre 1941 i 2019 a la prefectura superior de policia de Barcelona, a Via Laietana, 43; Els orígens del pensament anarquista català amb el filòleg Jordi Martí Font, l'historiador Ginés Puente i la filòsofa Alba Padrós; Fer política des de l'esport, amb el periodista Ramon Usall, autor del llibre Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars; i amb el politòleg Jordi Arrufat autor del llibre La via Bàltica; i finalment Quan la cançó esdevé l'himne d'una revolució amb la cantant Marina Rossell, figura clau de la segona generació de la Nova Cançó.
Nou projecte educatiu // Enguany, la mostra de cinema FRONT també s'ha proposat de fer arribar el cinema sobre memòria històrica a les generacions més joves. Per això ha impulsat un projecte educatiu per a alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat de la mà del grup DEMD-Ebre (format per professorat i persones especialitzades en la memòria i la història), amb la complicitat del Departament d'Educació, Memorial Democràtic i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
Així, els alumnes d'una desena de centres educatius de les Terres de l'Ebre assistiran a la projecció del documental Un cielo impasible del director David Varela. Es tracta d'una pel·lícula protagonitzada per un grup d'adolescents que investiguen, llegeixen i debaten sobre el testimoniatge dels combatents de la Batalla de Brunete, que va tenir lloc entre el 6 i el 25 de juliol de 1937 a la zona oest de Madrid. Les projeccions —que s'han previst del 25 al 29 de setembre a les 09.30 h als municipis d'Amposta, Tortosa, Gandesa, Móra d'Ebre— tenen per objectiu promoure el debat sobre la pau i la memòria històrica entre l'alumnat.
Jornada professional // Divendres 29 de setembre, en el marc de FRONT Tortosa acollirà una jornada professional promoguda per la Xarxa Cooperativa Audiovisual de Catalunya, amb una taula rodona titulada Centre i perifèria de la cultura audiovisual. Hi intervindrà Xènia Gaya, gestora cultural i impulsora del Col·lectiu Cultura de les Terres de l'Ebre; Xavier Miró, programador del festival de cinema i paisatge d'Amposta mónFILMAT i de TRETS Film festival de La Ràpita; i Anna Zaera, periodista i gestora cultural, comissària del festival Femme in Arts del Centre d'Art Lo Pati d'Amposta i del festival d'arts vives a la plana del Montsià Rihihiu. Taula moderada per Oriol Gracià, codirector de FRONT.
La quarta edició de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau és un projecte de Produccions Saurines i Bluverd Comunicació que vol portar el cinema a les poblacions on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre els conflictes (del passat i del present, pròxims i llunyans) a través de l'audiovisual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)