patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l'Ebre", ha
organitzat una visita guiada al conjunt arqueològic del Coll del Moro
a Gandesa. Aquest acte s'emmarca dintre el programa Historia Paisatge
i Patrimoni 2012, que de fa 4 anys consecutius organitza aquesta
entitat fatarellenca.
El punt de reunió i sortida dels visitants serà l'estació d'autobusos
de Gandesa a les 9:00 del matí.
Les visites estaran guiades per Jaume Escudé professor i estudiós de
la Batalla de l'Ebre i Marc Jornet arqueòleg, tots dos veïns de
Gandesa i grans coneixedors de la historia de les nostres comarques
La visita constarà de dues parts, una serà la visita i explicacions
des de el lloc on Franco va dirigir la Batalla de l'Ebre, gaudint
d'unes vistes impressionants que ens permetran observar les diferents
ofensives que es van dur a terme durant la Batalla de l'Ebre.
L'altra serà l'itinerari guiat pel conjunt arqueològic del Coll del
Moro, aquest està format pel poblat ibèric i per tres sectors de
necròpolis, pertanyent a la tribu dels Ilercavons.
Anirem a veure el poblat, on s'ha excavat una petita part, allí podrem
veure clarament el sistema defensiu, amb una torre que té pocs
paral·lels a la mediterrània. També un taller de producció de lli, amb
un estat de conservació considerable.
Des d'allà també ens podrem fer una bona situació del paisatge, es veu
des de la serra del Montsant fins a Horta de Sant Joan, així ens
podrem fer una composició de la població de la zona en època ibèrica.
Després anirem a veure el sector de necròpolis "Maries", habilitat per
a la visita i amb alguns túmuls restaurats, on coneixerem el món
funerari de la cultura dels Camps d'urnes, anteriors a la cultura
ibèrica i hereus de les cultures megalítiques de centreeuropea.
Tot un viatge en el temps que ens farà retrocedir a una època en que
els ilercavons habitaven la nostra comarca i una visita a un patrimoni
que tenim molt a prop de casa.
El Conjunt arqueològic
El conjunt arqueològic del Coll del moro, esta format per un poblat i
una necròpolis tumular que es troba en un punt clau, així podia
controlar les vies de comunicació entre la vall de l'Ebre i les
comarques del Matarranya i el Baix Aragó, vies de pas cap a l'interior
de la Península. Orientat cap al riu, domina la plana de Gandesa i
Bot, i les serralades veïnes de Pàndols i Cavalls, que van ser la part
principal del camp de lluita a la Batalla de l'Ebre l'any 1938,
aquesta posició estratègica del Coll del Moro va ser utilitzada per el
general Franco per dirigir les tropes sublevades al juliol del 1936.
Està situat a uns 6 kms al nord-oest de Gandesa, tant el poblat com la
necròpolis, estan situats al peu de la carretera N.420, la qual cosa
ha fet que el seu coneixement com la seva degradació que actualment
pateix el conjunt arqueològic, sigui considerable.
El poblat iber
Aquest poblat, conegut ja des dels anys cinquanta, va ser excavat
entre 1972 i 1976 per Manuel Berges i Màrius Ferer, qui van realitzar
una nova campanya el 1979 amb la col-laboració de Lluïsa Vilaseca. A
partir dels anys vuitanta, les tasques d'intervenció, tant al poblat
com a la necròpolis van ser dirigides per Núria Rafel amb Mónica
Blasco i Ferran Puig.
Per la seva posició damunt d'un petit espigó aterrassat, el poblat es
pot considerar com un punt de guaita o de control fronterer entre els
territoris dels ilercavons i els sedetans.
El Coll del Moro és un dels pocs poblats ibèrics de Catalunya del qual
es coneix i es pot visitar la necròpolis. Pertanyia a la tribu dels
ilercavons i té una datació compresa entre els segles V i III a.C.
Les excavacions realitzades van confirmar el poblat com un dels
jaciments ibers més importants de Catalunya. En concret, es van
descobrir tres habitacions en les quals hi va haver, fa més de 2000
anys, un taller de confecció de teixits de lli. Fonts clàssiques
(Titus Livi) ja fa referència al treball del lli entre els ibers.
En una de les habitacions hi ha dos dipòsits rectangulars i
impermeabilitzats amb argila on es van trobar restes del lli macerat
del qual s'obtenia la fibra per teixir. En aquest recinte també es van
trobar 107 peces de teixidora, com ara els contrapesos utilitzats en
les rudimentàries màquines de l'època. En la segona habitació es van
descobrir restes de grans recipients de ceràmica, fet que indica la
possibilitat que servís de magatzem. En la tercera hi ha una llar de
foc rodona que gairebé l'ocupa tota. Aquestes restes, junt amb les de
ceràmica fenícia i grega, confirmen que els primers pobladors del Coll
del Moro van incorporar-se al concert de les civilitzacions antigues
de la Mediterrània junt amb les comunitats veïnes dels assentaments
més pròxims, que avui anomenem ilercavones.
Destaquem també la construcció de la primera meitat del segle V a.C.
una torre massissa de planta ovalada i estructura troncocònica. La
construcció es va realitzar en pedra, emprant un concepte molt
interessant en el camp de la poliorcètica com és el talús o inclinació
dels murs i blocs desbastats irregulars lligats amb argila o petites
pedres com falques.
La destrucció de la torre i el taller de transformació de lli va tenir
lloc a la segona meitat del segle III a.C. La presència de restes d'un
incendi, i la no recuperació dels materials ceràmics més significatius
fa pensar en una acció violenta com a causa més probable d'aquest fet,
possiblement en relació amb els problemes d'afrontaments militars que
van caracteritzar el territori de la vall de l'Ebre al llarg de la
segona meitat avançada del segle III a.C. quan va ser un indret de
combats entre les tropes púniques i romanes (i els seus aliats
indígenes) al llarg de la Segona Guerra Púnica.
La Necròpolis
La necròpolis del Coll del Moro va ser identificada per Salvador
Vilaseca l'any 1953, essent situada en petits turons al llarg del
traçat actual de la carretera N -420 dins la partida de Les Serres, al
terme de Gandesa. Els diferents grups de tombes es coneixen amb la
denominació de camps de túmuls Teuler, Els Calars i les Maríes. Les
intervencions arqueològiques van començar a principi dels anys
setanta, però no va ser fins la dècada següent que sota la direcció de
N. Rafel es va fer l'estudi sistemàtic dels diferents sectors de la
necròpolis.
Els enterraments es divideixen en tres períodes, datats successivament
entre el 800-650 a.C.; el 650-600/575 a.C. ; i el 600/575-500 a.C.
La necròpolis correspon al tipus tumular característic del Bronze
Final i la primera Edat del Ferro, formada per enterraments que
disposen d'un petit recinte central delimitat per blocs de pedra
calçats verticalment en el terreny per definir un receptacle o cista.
A l'interior d'aquesta cista es dipositava l'urna cinerària amb les
restes de la cremació del difunt i, o bé a l'interior de la mateixa
urna o al costat, els elements que formaven part de l'aixovar i les
ofrenes.
La cista central es cobria amb terra i pedres fins a formar un petit
túmul amb un perímetre delimitat per blocs de pedra de dimensions
mitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada