Unió de Pagesos denuncia que el Govern no ha complert els compromisos en competitivitat i en equitat en el comerç alimentari derivats del debat monogràfic del Parlament

El balanç que fa Unió de Pagesos sobre l'aplicació dels acords
aprovats en el ple monogràfic del Parlament sobre el món agrari dos
anys després és de decepció en els resultats reals per als sectors
agrari, ramader i forestal. El sindicat així ho ha expressat ja al
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural (DAAM), tenint en compte que el conseller Josep Maria Pelegrí
compareixerà demà, 18 d'abril, davant la Comissió d'Agricultura del
Parlament per fer balanç de l'acció realitzada pel seu Govern en
aquesta matèria.

Unió de Pagesos recorda que l'acció del Govern a l'hora de fer efectiu
el contingut de la resolució, que inclou 128 mesures de les quals 114
es van adoptar per unanimitat, no ha passat d'uns treballs incipients
tot i que, encara que són pocs, reconeix aquells que s'han dut a
terme.

El sindicat també recorda que el president de la Generalitat es va
comprometre en el seu discurs d'investidura, el desembre de 2010, a
fer efectiu el contingut d'aquesta resolució; el Ple del Parlament
també va ratificar unànimement el seu contingut mitjançant la Moció
2/IX sobre el sector agroalimentari; i així mateix, va renovar els
compromisos al debat sobre l'orientació política general del Govern de
l'any 2011 en el punt 109 de la Resolució 275/IX, i de nou al debat
sobre l'impuls de la reactivació econòmica del passat 12 d'abril en el
punt 1 de l'apartat X de la Resolució 523/IX.

Entre els incompliments del Govern cal destacar dos aspectes
essencials per al present i futur del sector agrari i forestal
catalans. Un és el de "Treballar per assegurar la justícia i l'equitat
en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris,
garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme
de manera coordinada i sinèrgica una tasca, sostinguda en el temps i
d'ampli abast, d'inspecció, control i, si escau, sanció (competència,
comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per a assegurar el
compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el
comerç agroalimentaris". Aquest aspecte va ser defensat per l'actual
president de la Generalitat, llavors president del Grup Parlamentari
de CiU, quan en el debat al Ple del Parlament qualificava el
funcionament d'aquest mercat com de disbauxa i boig. No obstant,
tampoc l'actual Govern està actuant sobre els greus abusos i
competències deslleials que està suportant la pagesia catalana i que
suposen una significativa caiguda dels ingressos de les explotacions
agràries, quan la renda agrària catalana acumula una caiguda en termes
constants d'un 38%, entre 2001 i 2010, el PIB a preus corrents del
sector a Catalunya va tornar a retrocedir en un 6% l'any 2011, mentre
els costos es van continuar incrementant.

L'altre incompliment de la Generalitat és que continua sense fer
efectiva l'aportació íntegra que li correspon del Programa de
Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya, que es cofinança també amb
recursos europeus i estatals. Això suposa desaprofitar la part de
finançament europeu del PDR, 75,9 milions d'euros, que és el 95,7% de
l'aportació ja feta pel sector agrari català del 2006 al 2011. La
pagesia deixa de percebre aquests recursos en ajuts directes de la
Política Agrària Comuna (PAC) i de la reforma l'OCM de la vinya i el
vi per dirigir-los al PDR.

Aquests recursos europeus s'han incorporat al PDR de Catalunya del
període 2007-2013, encara que per manca de cofinançament de la
Generalitat no s'han invertit en les mesures per afrontar els efectes
de les dues darreres reformes de la PAC, de les majors exigències per
a la producció i dels reptes de la globalització tenint en compte que
pràcticament ja s'han eliminat les mesures de sosteniment dels preus.
A la pràctica, aquests fons ara només serveixen com a estalvi per part
dels països de la Unió Europea que són contribuents nets, per exemple
Alemanya, i que els 75,9 milions d'euros haurien comportat un conjunt
de mesures de 261,8 milions d'euros, ja que l'Estat hi hauria
contribuït amb 68,1 milions si la Generalitat hi hagués destinat els
117,8 milions que li corresponen.

El Govern porta dos anys insistint en prioritzar, pel davant del futur
del conjunt de la pagesia de Catalunya la transformació en regadiu
d'uns centenars d'hectàrees més a l'any, és a dir només aposta
decididament per una línia, pel damunt de fomentar la competitivitat
del conjunt del sector agrari català.