Llegim al web https://loriuassociacio.blogspot.com/ la següent informació sobre l'acte d'homenatge als fatarellens deportats als camps nazis del pròxim 11 de juny:
Republicans, exili i deportació
Després de la guerra, el 1939 molts republicans van tenir de creuar els pirineus i passar a Franca. Entre aquets estaven també 3 fatarellencs.
Allí el govern francès va habilitar camps de “refugiats”, un dels mes coneguts potser es Argelers, camps on es concentraven milers de refugiats espanyols que fugin del franquisme van acabar entre una línia de filferro espinós i el mar.
Amb unes condicions deplorables, hi intentaven sobreviure nens, dones, homes i ancians, molts d’aquells homes republicans, per poder sortir d’aquells camps, es van allistar als batallons de treballadors estrangers i van ser els encarregats de fer fortificacions en aquella nova guerra que començava a Europa.
Alguns altres van lluitar amb l’exercit francès durant la II Guerra Mundial (1939-1945) i foren capturats per els nazis al juny de 1940.
Com a condició militar que tenien, van ser primer empresonats als “stalags”, camps habilitats per els nazis com ha camps de presoners de guerra.
Durant l’ocupació nazi de França alguns republicans col·laboraren amb la “resistència francesa”. Bona part dels republicans exiliats serien capturats per l’exèrcit alemany durant les setmanes posteriors a la invasió de França, al maig de 1940.
Aquests republicans, abandonats a la seva sort pel govern de Vichy, van ser capturats per la GESTAPO amb el consentiment de l’Espanya franquista. Va ser llavors quan els van classificar com a apàtrides, sent traslladats a camps de concentració
Aquí també hi hem d’incloure un tercer grup de exiliats republicans, pertanyen al denominat “comboi d’Anguleme”, aquets eren civils refugiats a “Les Allier”, un centre de refugiats pròxim a la població francesa de Angouleme, on hi havia homes, dones i nens.
Mauthausen
Per tota l’Europa nazi es van construir diversos camps de concentració.
Quan es va començar a construir aquest camp de concentració i extermini al nord d’Àustria encara no havia començat la 2ª Guerra Mundial. Tenia un camp anex, Gusen.
Gusen estava format per un conjunt de tres camps (Gusen I, II i III) dirigits per els mateixos responsables que Mauthausen. Aquets camps eren dirigits per les SS. Gusen I fou construït entre 1938-1940, Gusen II i III el 1944.
Gusen I fou un camp de classe III , que en la terminologia de la GESTAPO significava “retorn no desitjat”.
Allí no tan sols van ser deportats presoners de guerra, sinó que amb la seva política suprematista i d’extermini els nazis van deportar a homosexuals, dones, homes, nens, ancians, de diferents ètnies, races o religions, també deportats polítics. Aquets presoners alguns eren utilitzats com ha ma d’obra en fabriques de munició (homes i dones sanes) els nens menors de 12 anys i els ancians anaven directament a les càmeres de gas.
Al finalitzar la guerra, quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, per els barracons de Mauthausen havien passat 200.000 persones i dintre els seus murs en van morir unes 120.000 .
Dels 7200 espanyols que van arribar a Gusen, entre 1940 i 1945 dos terços van morir. La majoria a Gusen I. Entre ells 2 fatarellencs, Ramon Ruana Fucho (08/01/1942) i Pasqual Tigell Pasqual (31/10/1942).
Ramon Pujadas Balsebre fou un altre fatarellenc, però en aquest cas fou traslladat a Gusen procedent de Polònia i posteriorment internat al camp de Ebensee, el 6 de maig de 1945 es alliberat, juntament amb altres supervivents d’aquest camp.
Stolpersteine a la Fatarella.
En memòria dels 3 fatarellencs deportats als camps nazis el dia 11 de juny a les 5 de la tarda es col·locaran 3 stolpersteine, que recordaran el seu nom i el seu pas per Mauthausen.
L’acte de memòria organitzat per l’associació Lo Riu i KSFR 1936-1938, tindrà lloc a la plaça Major on també es farà una xarrada sobre els republicans i els camps nazis, el ponent serà un membre de “grupo de familiares deportados de Madrid” i també es podrà visitar una exposició sobre el camp de Mauthausen.
"Qui vulgui llegir l’inscripció d’una Stolpersteine, haurà d’inclinar-se davant les víctimes” (Gunter Demnig)
El projecte Stolpersteine
Les Stolpersteine son uns petits blocs de ciment de forma cúbica (10 x 10 x 10 cm) en els que a una de les seves cares està coberta per una fina lamina de llautó on s’hi ha gravat una inscripció que recorda a una víctima del nazisme. Stolpersteine es una paraula composta alemana, de difícil traducció al català. Però la podríem traduir com "pedra que et fa ensopegar”.
Es una ensopegada en sentit figurat ja que s’instal·len encastades al paviment de forma que no sobresurtin en absolut de la superfície del carrer.
La idea de ensopegar es perquè sigui una ensopegada emocional quan et trobes al davant d’una i llegeixis el text, al donar-te conte de que en aquell lloc va néixer/viure una víctima del nazisme, normalment anònima. Es una acció mes de memòria històrica.
Les Stolpersteine es una idea de l'artista alemany Gunter Demnig. La seva carrera professional no va tenir cap relació amb aspectes commemoratius fins a la dècada final del segle XX. Davant la negació a la seva ciutat natal, Colònia (Alemanya), i el fet de la deportació de gitanos des d'aquesta localitat, reacciona pintant, el camí que van seguir aquestes persones fins a l'estació de ferrocarril des don van ser deportats a camps de concentració i extermini.
Posteriorment, decideix que aquest record sigui més personal. Així, enginya el petit bloc memorial, dedicat a una persona, que instal·là de forma, en principi, clandestinament davant dels habitatges que van habitar les víctimes. Neixen així les Stolpersteine.
Les Stolpersteine reconeixen a víctimes que hagin estat afectades durant el període comprès entre els anys 1933 i 1945. Actualment la xifra de Stolpersteine instal·lades al mon és de, aproximadament, 72.000. Les poden trobar en gairebé 2.000 ciutats de 24 països, 23 europeus i Argentina.
Després de la guerra, el 1939 molts republicans van tenir de creuar els pirineus i passar a Franca. Entre aquets estaven també 3 fatarellencs.
Allí el govern francès va habilitar camps de “refugiats”, un dels mes coneguts potser es Argelers, camps on es concentraven milers de refugiats espanyols que fugin del franquisme van acabar entre una línia de filferro espinós i el mar.
Amb unes condicions deplorables, hi intentaven sobreviure nens, dones, homes i ancians, molts d’aquells homes republicans, per poder sortir d’aquells camps, es van allistar als batallons de treballadors estrangers i van ser els encarregats de fer fortificacions en aquella nova guerra que començava a Europa.
Alguns altres van lluitar amb l’exercit francès durant la II Guerra Mundial (1939-1945) i foren capturats per els nazis al juny de 1940.
Com a condició militar que tenien, van ser primer empresonats als “stalags”, camps habilitats per els nazis com ha camps de presoners de guerra.
Durant l’ocupació nazi de França alguns republicans col·laboraren amb la “resistència francesa”. Bona part dels republicans exiliats serien capturats per l’exèrcit alemany durant les setmanes posteriors a la invasió de França, al maig de 1940.
Aquests republicans, abandonats a la seva sort pel govern de Vichy, van ser capturats per la GESTAPO amb el consentiment de l’Espanya franquista. Va ser llavors quan els van classificar com a apàtrides, sent traslladats a camps de concentració
Aquí també hi hem d’incloure un tercer grup de exiliats republicans, pertanyen al denominat “comboi d’Anguleme”, aquets eren civils refugiats a “Les Allier”, un centre de refugiats pròxim a la població francesa de Angouleme, on hi havia homes, dones i nens.
Mauthausen
Per tota l’Europa nazi es van construir diversos camps de concentració.
Quan es va començar a construir aquest camp de concentració i extermini al nord d’Àustria encara no havia començat la 2ª Guerra Mundial. Tenia un camp anex, Gusen.
Gusen estava format per un conjunt de tres camps (Gusen I, II i III) dirigits per els mateixos responsables que Mauthausen. Aquets camps eren dirigits per les SS. Gusen I fou construït entre 1938-1940, Gusen II i III el 1944.
Gusen I fou un camp de classe III , que en la terminologia de la GESTAPO significava “retorn no desitjat”.
Allí no tan sols van ser deportats presoners de guerra, sinó que amb la seva política suprematista i d’extermini els nazis van deportar a homosexuals, dones, homes, nens, ancians, de diferents ètnies, races o religions, també deportats polítics. Aquets presoners alguns eren utilitzats com ha ma d’obra en fabriques de munició (homes i dones sanes) els nens menors de 12 anys i els ancians anaven directament a les càmeres de gas.
Al finalitzar la guerra, quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, per els barracons de Mauthausen havien passat 200.000 persones i dintre els seus murs en van morir unes 120.000 .
Dels 7200 espanyols que van arribar a Gusen, entre 1940 i 1945 dos terços van morir. La majoria a Gusen I. Entre ells 2 fatarellencs, Ramon Ruana Fucho (08/01/1942) i Pasqual Tigell Pasqual (31/10/1942).
Ramon Pujadas Balsebre fou un altre fatarellenc, però en aquest cas fou traslladat a Gusen procedent de Polònia i posteriorment internat al camp de Ebensee, el 6 de maig de 1945 es alliberat, juntament amb altres supervivents d’aquest camp.
Stolpersteine a la Fatarella.
En memòria dels 3 fatarellencs deportats als camps nazis el dia 11 de juny a les 5 de la tarda es col·locaran 3 stolpersteine, que recordaran el seu nom i el seu pas per Mauthausen.
L’acte de memòria organitzat per l’associació Lo Riu i KSFR 1936-1938, tindrà lloc a la plaça Major on també es farà una xarrada sobre els republicans i els camps nazis, el ponent serà un membre de “grupo de familiares deportados de Madrid” i també es podrà visitar una exposició sobre el camp de Mauthausen.
"Qui vulgui llegir l’inscripció d’una Stolpersteine, haurà d’inclinar-se davant les víctimes” (Gunter Demnig)
El projecte Stolpersteine
Les Stolpersteine son uns petits blocs de ciment de forma cúbica (10 x 10 x 10 cm) en els que a una de les seves cares està coberta per una fina lamina de llautó on s’hi ha gravat una inscripció que recorda a una víctima del nazisme. Stolpersteine es una paraula composta alemana, de difícil traducció al català. Però la podríem traduir com "pedra que et fa ensopegar”.
Es una ensopegada en sentit figurat ja que s’instal·len encastades al paviment de forma que no sobresurtin en absolut de la superfície del carrer.
La idea de ensopegar es perquè sigui una ensopegada emocional quan et trobes al davant d’una i llegeixis el text, al donar-te conte de que en aquell lloc va néixer/viure una víctima del nazisme, normalment anònima. Es una acció mes de memòria històrica.
Les Stolpersteine es una idea de l'artista alemany Gunter Demnig. La seva carrera professional no va tenir cap relació amb aspectes commemoratius fins a la dècada final del segle XX. Davant la negació a la seva ciutat natal, Colònia (Alemanya), i el fet de la deportació de gitanos des d'aquesta localitat, reacciona pintant, el camí que van seguir aquestes persones fins a l'estació de ferrocarril des don van ser deportats a camps de concentració i extermini.
Posteriorment, decideix que aquest record sigui més personal. Així, enginya el petit bloc memorial, dedicat a una persona, que instal·là de forma, en principi, clandestinament davant dels habitatges que van habitar les víctimes. Neixen així les Stolpersteine.
Les Stolpersteine reconeixen a víctimes que hagin estat afectades durant el període comprès entre els anys 1933 i 1945. Actualment la xifra de Stolpersteine instal·lades al mon és de, aproximadament, 72.000. Les poden trobar en gairebé 2.000 ciutats de 24 països, 23 europeus i Argentina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada