El Departament de Justícia ha afegit aquest any quaranta nous noms de víctimes de la Batalla de l'Ebre al Memorial de Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), durant l'acte anual d'homenatge que s'ha celebrat aquest diumenge 28 de novembre a partir de les 12 del migdia.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha descobert les quatre plaques amb els noms. Són les noves víctimes que han sortit a la llum arran de les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes. Amb aquestes noves inscripcions, el Memorial de les Camposines ja té un total de 1.685 víctimes inscrites.
Cada mes de novembre, coincidint amb el final de la batalla, el Departament de Justícia organitza al Memorial de Camposines un homenatge a tots els combatents i víctimes de la batalla, la més dura de tota la Guerra Civil espanyola. En els 115 dies transcorreguts entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, el combat va arruïnar pobles i camps, i s'estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha destacat la importànica de visibilitzar i de retre homenatge a les víctimes de la guerra: "ni oblidem ni silenciem les víctimes. Els donem veu i els tenim presents" en un espai, en paraules de la consellera, "de dol i de dignificació de tots els combatents que van perdre la vida en la batalla més cruenta de la Guerra Civil però també és un espai de pau, ja que aquí s'hi acullen totes les víctimes".
Lourdes Ciuró també ha assenyalat la voluntat didàctica de l'homenatge i del monument de la Fatarella: "volem que l'espai de Camposines sigui també una eina d'aprenentatge per als nostres joves, perquè coneguin el que va ser aquella guerra i els seus efectes devastadors", ha afegit. En aquest sentit, la consellera ha explicat que, per evitar caure en els errors del passat, des del Govern "combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics".
Ciuró ha deixat clar que "els recordem a tots per igual" però ha volgut fer dues mencions específiques pel que simbolitzen. Una d'elles, l'Asunción, l'única dona entre tots els qui avui s'homenatjaven, "perquè històricament el paper de la dona durant la guerra no s'ha reconegut prou. I elles també hi eren, també van ser víctimes directes de la repressió i des de la rereguarda es van encarregar de les famílies, de l'atenció als soldats i als ferits... elles també van escriure aquesta pàgina fúnebre de la nostra història. I és de justícia incloure-les en la nostra memòria democràtica. L'Asunción, avui, representa totes aquelles dones".
La segona menció ha estat per en Jack, en Sidney, en James i l'Abraham, "quatre brigadistes internacionals que van deixar les seves llars a Irlanda, Gal·les i Gran Bretanya per venir a defensar a casa nostra drets humans elementals com, la pau o la llibertat de pensament, que el feixisme amenaçava. Persones amb un alt compromís social que hi van deixar la vida", ha afirmat la consellera, que ha agraït la presència dels seus familiars.
Durant l'homenatge s'han llegit en veu alta els noms de les víctimes i els familiars de les persones recordades han fet una ofrena floral al Memorial. La cantautora tortosina Montse Castellà hi ha posat la música. A més de la intervenció de la consellera, Lourdes Ciuró, també ha pronunciat unes paraules l'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch.
L'acte està organitzat conjuntament per la Generalitat, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i l'Ajuntament de la Fatarella.
Els noms que s'hi incorporen
Els 40 noms que s'hi incorporen són: Melcior Aguilar Busquets, Asunción Álvarez Clua, Pere Arbós Albes, Andreu Ausió Gurb, Lluís Bofarull Vallvé, Ramon Boronat Oliva, Ramon Cervera Arasa, Baltasar Cid Melich, Joaquim Cid Vidal, Joan Coma Tàpies, Carlos Esparducer Vilaplana, Antoni Ferré Paz, Servando González Giménez, Joan Josep Granés Roig, Patricio Garcia- Luis Riolobos, Joan Guil Ibáñez, Francisco Guinjoan Torres, Pere Ivars Llobell, Sidney George James, Enric Manuel Llubes, Antoni Marquilles Solé, Joan Moli Marmaneu, Pere Molluna Jardí, Joan Montserrat Urpí, Jack Nalty, Narcís Nonell Valls, Antonio Pérez García, Ramon Pla Rius, Agustí Pous Colomer, Lluís Prat Sanromà, Joan Pujol Virgili, Joan Riera Gil, Eusebi Rius Miró, José Sánchez Villamar, Narcís Serra Cortada, James Stranney, Josep Sureda Casademont, Abraham Trauber, Joan Urgell Recasens i Joan Vidal Mirat.
Són trenta-nou homes i una dona, Asunción Álvarez Clua, nascuda a Corbera d'Ebre l'any 1889 i morta a l'edat de 49 anys. Els homes van morir en edats que oscil·len entre els 18 i els 35 anys. La major part va néixer a Catalunya, en poblacions d'arreu del territori, però n'hi ha tres que eren naturals de la resta de l'Estat (Madrid, Terol i Almeria) i quatre brigadistes internacionals que provenien d'Irlanda, Anglaterra i Gal·les: Jack Nalty, Sidney George James, James Stranney i Abraham Trauber.
La Batalla de l'Ebre va ser l'últim gran escenari bèl·lic en què van participar les Brigades Internacionals, just abans que el govern de la República decidís dissoldre-les el setembre de 1938. S'hi van unir més de 35.000 homes de cinquanta-tres nacionalitats, principalment francesos, però també polonesos, italians, anglesos o nord-americans.
El Memorial de les Camposines
El Memorial de les Camposines, inaugurat l'any 2005, està situat als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella (Terra Alta). L'espai recrea un búnquer i està construït sobre una antiga trinxera de la Batalla de l'Ebre. El Memorial està dedicat a tots aquells que van participar en la batalla, sense distincions d'ideologies, bàndols o origen.
Les Camposines era el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la Batalla de l'Ebre. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per a l'evacuació dels ferits. El novembre de 1938, ara fa 83 anys, la zona va ser ocupada finalment per l'exèrcit franquista.
A més de les plaques amb els noms dels desapareguts en la batalla, la construcció conté un dipòsit –restringit al públic– on es guarden les restes no identificades dels soldats que es troben en diferents punts del territori.
El monument forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l'Ebre, que gestiona el COMEBE.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha descobert les quatre plaques amb els noms. Són les noves víctimes que han sortit a la llum arran de les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes. Amb aquestes noves inscripcions, el Memorial de les Camposines ja té un total de 1.685 víctimes inscrites.
Cada mes de novembre, coincidint amb el final de la batalla, el Departament de Justícia organitza al Memorial de Camposines un homenatge a tots els combatents i víctimes de la batalla, la més dura de tota la Guerra Civil espanyola. En els 115 dies transcorreguts entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, el combat va arruïnar pobles i camps, i s'estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha destacat la importànica de visibilitzar i de retre homenatge a les víctimes de la guerra: "ni oblidem ni silenciem les víctimes. Els donem veu i els tenim presents" en un espai, en paraules de la consellera, "de dol i de dignificació de tots els combatents que van perdre la vida en la batalla més cruenta de la Guerra Civil però també és un espai de pau, ja que aquí s'hi acullen totes les víctimes".
Lourdes Ciuró també ha assenyalat la voluntat didàctica de l'homenatge i del monument de la Fatarella: "volem que l'espai de Camposines sigui també una eina d'aprenentatge per als nostres joves, perquè coneguin el que va ser aquella guerra i els seus efectes devastadors", ha afegit. En aquest sentit, la consellera ha explicat que, per evitar caure en els errors del passat, des del Govern "combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics".
Ciuró ha deixat clar que "els recordem a tots per igual" però ha volgut fer dues mencions específiques pel que simbolitzen. Una d'elles, l'Asunción, l'única dona entre tots els qui avui s'homenatjaven, "perquè històricament el paper de la dona durant la guerra no s'ha reconegut prou. I elles també hi eren, també van ser víctimes directes de la repressió i des de la rereguarda es van encarregar de les famílies, de l'atenció als soldats i als ferits... elles també van escriure aquesta pàgina fúnebre de la nostra història. I és de justícia incloure-les en la nostra memòria democràtica. L'Asunción, avui, representa totes aquelles dones".
La segona menció ha estat per en Jack, en Sidney, en James i l'Abraham, "quatre brigadistes internacionals que van deixar les seves llars a Irlanda, Gal·les i Gran Bretanya per venir a defensar a casa nostra drets humans elementals com, la pau o la llibertat de pensament, que el feixisme amenaçava. Persones amb un alt compromís social que hi van deixar la vida", ha afirmat la consellera, que ha agraït la presència dels seus familiars.
Durant l'homenatge s'han llegit en veu alta els noms de les víctimes i els familiars de les persones recordades han fet una ofrena floral al Memorial. La cantautora tortosina Montse Castellà hi ha posat la música. A més de la intervenció de la consellera, Lourdes Ciuró, també ha pronunciat unes paraules l'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch.
L'acte està organitzat conjuntament per la Generalitat, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i l'Ajuntament de la Fatarella.
Els noms que s'hi incorporen
Els 40 noms que s'hi incorporen són: Melcior Aguilar Busquets, Asunción Álvarez Clua, Pere Arbós Albes, Andreu Ausió Gurb, Lluís Bofarull Vallvé, Ramon Boronat Oliva, Ramon Cervera Arasa, Baltasar Cid Melich, Joaquim Cid Vidal, Joan Coma Tàpies, Carlos Esparducer Vilaplana, Antoni Ferré Paz, Servando González Giménez, Joan Josep Granés Roig, Patricio Garcia- Luis Riolobos, Joan Guil Ibáñez, Francisco Guinjoan Torres, Pere Ivars Llobell, Sidney George James, Enric Manuel Llubes, Antoni Marquilles Solé, Joan Moli Marmaneu, Pere Molluna Jardí, Joan Montserrat Urpí, Jack Nalty, Narcís Nonell Valls, Antonio Pérez García, Ramon Pla Rius, Agustí Pous Colomer, Lluís Prat Sanromà, Joan Pujol Virgili, Joan Riera Gil, Eusebi Rius Miró, José Sánchez Villamar, Narcís Serra Cortada, James Stranney, Josep Sureda Casademont, Abraham Trauber, Joan Urgell Recasens i Joan Vidal Mirat.
Són trenta-nou homes i una dona, Asunción Álvarez Clua, nascuda a Corbera d'Ebre l'any 1889 i morta a l'edat de 49 anys. Els homes van morir en edats que oscil·len entre els 18 i els 35 anys. La major part va néixer a Catalunya, en poblacions d'arreu del territori, però n'hi ha tres que eren naturals de la resta de l'Estat (Madrid, Terol i Almeria) i quatre brigadistes internacionals que provenien d'Irlanda, Anglaterra i Gal·les: Jack Nalty, Sidney George James, James Stranney i Abraham Trauber.
La Batalla de l'Ebre va ser l'últim gran escenari bèl·lic en què van participar les Brigades Internacionals, just abans que el govern de la República decidís dissoldre-les el setembre de 1938. S'hi van unir més de 35.000 homes de cinquanta-tres nacionalitats, principalment francesos, però també polonesos, italians, anglesos o nord-americans.
El Memorial de les Camposines
El Memorial de les Camposines, inaugurat l'any 2005, està situat als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella (Terra Alta). L'espai recrea un búnquer i està construït sobre una antiga trinxera de la Batalla de l'Ebre. El Memorial està dedicat a tots aquells que van participar en la batalla, sense distincions d'ideologies, bàndols o origen.
Les Camposines era el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la Batalla de l'Ebre. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per a l'evacuació dels ferits. El novembre de 1938, ara fa 83 anys, la zona va ser ocupada finalment per l'exèrcit franquista.
A més de les plaques amb els noms dels desapareguts en la batalla, la construcció conté un dipòsit –restringit al públic– on es guarden les restes no identificades dels soldats que es troben en diferents punts del territori.
El monument forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l'Ebre, que gestiona el COMEBE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada