El GEPEC-EdC denuncia els moviments i acords por col·locar a dit un nou director del Parc Natural dels Ports lligat als interessos d’administracions, partits polítics i empresaris

Fa uns dies va transcendir que la Generalitat havia decidit destituir al Director del Parc Natural dels Ports, el senyor Toni Curcó (oficialment no se li renova la comissió de serveis que ocupava). Des del GEPEC-EdC varem denunciar el transfons polític d'aquesta destitució i el paper que havien jugat alguns ajuntaments de l'àmbit del parc així com la implicació del Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i de la pròpia Presidència de la Generalitat en aquesta destitució.

Després de que Alcaldes intentessin desvincular-se dels motius de la destitució del Director, arribant a fer una nota de premsa en que mostraven la seva sorpresa per aquesta destitució, finalment la Generalitat ha acabat admetent que la destitució del senyor Toni Curcó  respon al malestar d'alguns ajuntaments que volen poder influenciar més sobre les decisions que es prenen des del parc natural. Tal com el mateix Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre  ha admès, ara volen substituir el Director del Parc Natural (figura establerta i regulada per la normativa vigent) per un simple gerent que deixi fer i posis poques traves als que tenen interessos al parc natural.

El alcaldes de l'àmbit del parc han anunciat la creació d'un Consell d'Alcaldes per tal de portar un estret control de les accions i de les decisions que es prenguin des del Parc Natural, oficialitzant i instaurant, d'aquesta forma, la pressió i el control polític sobre parc natural.

Com en més d'un cop a algun alcalde se li ha escapat i ha admès, la principal funció d'aquest Consell d'Alcaldes ha de ser el control del pressupost, per poder decidir en que es gasta els diners el parc natural, i el control i  la fiscalització dels informes que fa el parc natural, molts del quals afecten a les pròpies accions que els ajuntaments volen portar a terme dins del parc.
D'aquesta forma, i de manera oberta, pública i oficial, els ajuntaments volen portar a terme un estret control polític de la gestió del parc, fet que és del tot inacceptable i del tot il·legal, arribant, en el cas del control dels informes que elabora el parc natural, a ser jutge i part en els supòsits que els informes facin referència a obres o a actuacions que vulguin portar a terme els mateixos ajuntaments.
 
El mateix Consell d'Alcaldes és un òrgan del tot irregular ja que usurparà algunes de funcions que la normativa te assignades a la Junta Rectora del Parc que, justament, és l'organisme que té legalment establertes, entre els seus competències i funcions, l'aprovació dels pressupostos i la supervisió i el seguiment de la gestió del parc natural. Cal tenir en compte que a la Junta Rectora ja hi son representats els ajuntaments i esdevé un òrgan amb un funcionament  transparent, participatiu i democràtic i creat i regulat per la normativa vigent, a diferencia del que pretén ser aquest Consell d'Alcaldes.
Des del GEPEC-EdC volem denunciar els moviments que, d' amagades, estan portant a terme una bona part dels ajuntaments de l'àmbit del parc natural junt amb el Delegat del Govern i el Director dels Serveis Territorials del Departament de Territori, per tal de lligar el nomenament d'un nou director/a de confiança  i per tal d'aconseguir fer fora al senyor Toni Curcó fent el menor soroll possible. En aquest sentit cal fer publica la reunió que va tenir lloc el passat dia 19 de febrer a la Delegació del Govern a Tortosa entre el Delegat del Govern a les TTE, el Director del Serveis Territorials del Departament de Territori i alguns dels alcaldes de l'àmbit del Parc Natural en el que es va segellar un pacte de silenci entre les diferents administracions per tal de no descobrir els motius reals de la destitució del senyor Toni Curcó  i per tal de mostrar una imatge pública d'unitat i  i de bona entesa entre les administracions, acordant mantenir les converses i decisions respecte a la destitució del Director del Parc Natural dels Ports i al nomenament del nou Director/a lluny dels mitjans de comunicació. Tot i el desacord d'alguns ajuntaments, que no han tingut res a veure amb la destitució de l'actual Director del Parc, la pressió de la resta va possibilitar segellar aquest pacte de silenci.

No menys preocupants, i fins i tot greus, son les reunions, a porta tancada, d'amagades  i en silenci, que el mateix Delegat del Govern a les TTE ha portat a terme amb empresaris crítics i contraris a la existència del propi al parc per tal acordar la destitució de l'actual Director del Parc i decidir a qui posar coma nou «director/a de confiança» per tal que el parc no sigui un escull a certs interessos que podrien arribar a ser contraris a la conservació del propi parc natural.
En aquest sentit cal fer pública i denunciar la reunió que el passat dia 25 de febrer va tenir lloc a la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, a Tortosa, entre el mateix Delegat del Govern i tres empresaris de l'àmbit del parc molt crítics i contraris a l'existència del propi parc. Es tracta d'un important viticultor d'Orta de Sant Joan, el senyor EGB, d'una empresària forestal de Tortosa, amb grans propietats a Alfara de Carles, la senyora TSR  i d'un empresari ramader d'Alfara de Carles, el senyor RFL.
 
És molt greu que el mateix Delegat del Govern a les TTE acordi amb empresaris contraris a l'existència del propi parc els moviments a seguir per poder apropiar-se i segrestar el parc per tal d'afavorir alguns interessos privats contraris a la pròpia existència del parc i contraris a allò que marca la mateixa normativa.
Des del GEPEC-EdC hem pogut tenir coneixement que la Generalitat, a través del Delegat del Govern i del mateix Director dels Serveis Territorials del Departament de Territori, haurien parlat, i fins i tot acordat amb ajuntaments i empresaris, el nom del possible nou Director/a «amic i de confiança» que seria col·locat a dit, de moment de manera transitòria. Els noms que ara estarien damunt la taula per ocupar aquest càrrec són de persones vinculades al PSC i que actualment ja ocupen càrrecs públics a l'administració de les Terres de l'Ebre. L'objectiu es tenir un «Director amic» i afí als partits amb interessos al territori per tal que deixi fer i no esdevingui un escull als interessos contraris a la conservació del propi parc natural, ja siguin interessos dels mateixos ajuntaments, del COPATE (que fa temps te ganes de tenir accés als boscos i a la fusta del parc natural), de la Direcció General de Boscos i de Gestió del Medi o d'alguns empresaris que s'han significat contraris a l'existència del propi parc natural.

No menys greu està essent el paper que està jugant el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat i  la seva Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, de qui depenen directament els parcs naturals que gestiona la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General, enlloc de defensar al parc natural i als seus òrgans de gestió, donants cobertura legal i política al seu equip gestor i al seu director, s'ha alineat amb els que volen fer fora al Director General i està facilitant els moviments per posar un nou director/a de palla que permeti fer tot allò que mai s'hauria de permetre en un parc natural.

També cal denunciar les pressions que s'han exercit en contra de la resta de directors/es de la resta de parcs naturals catalans que han fet arribar a la Direcció General una carta de suport al Sr. Toni Curcó i on han mostrant la seva preocupació i indignació pels que està passant al Parc Natural dels Ports i pel precedent que això pot suposar per la resta de parc naturals catalans. Aquesta carta ha estat firmada pel mateix Cap del Servei d'Espais Naturals Protegits. Des de la mateix Direcció General s'hauria pressionat per tal que els directors no signessin aquesta carta i per tal que no la fessin pública,  havent arribat a segrestar i silenciar la carta per tal que no transcendeixi públicament. També s'hauria segrestat i silenciat una carta de tots els treballadors i treballadores del Parc Natural dels Ports donant suport al seu Director. El mateix hauria passat amb una carta que, en el mateix sentit, han signat un total de 138  treballadors i ex treballadors de la mateixa Direcció General, adjuntem a aquesta nota de premsa copies de la carta dels directors dels parcs naturals de Catalunya, la carta dels tècnics i treballadors del Parc natural dels Ports i la carta dels treballadors de la Direcció General (Carta suport al Parc Natural, Carta suport treballadors, manifest treballadors)

Trobem molt greu l'actitud presa des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i demanem una implicació directa de la Consellera  de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la senyora Silvia Paneque, per tal que recondueixi la situació i eviti el que seria un fet sense precedents al país, el segrest i el control polític d'un parc natural per  tal que no s'oposi a interessos contraris a la conservació del propi parc.
Si aquesta situació no es soluciona i es recondueix caldrà demanar les corresponents responsabilitats, ja siguin legals o polítiques,  als culpables d'aquests greus fets.


GEPEC-EdC
Terres de l'Ebre, a 5 de març 2026

La Ribera d’Ebre expedirà els nous títols de l’ATM

La Ribera d'Ebre fa un pas decisiu cap a una mobilitat més eficient i econòmica. Coincidint amb l'inici de la integració tarifària de les Terres de l'Ebre al sistema de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre esdevé un dels punts oficials on la ciutadania pot adquirir els nous suports de transport.

Gràcies al conveni signat amb l'ATM, el Consell Comarcal expedirà les targetes sense contacte —tant anònimes com personalitzades— que serveixen de suport per carregar els títols integrats. Aquest sistema permet utilitzar diferents mitjans de transport amb un sol títol per desplaçar-se dins l'àrea integrada, que ja comprèn un total de 184 municipis.

Presentació del número 2 de la revista 'A l'ACTA', a l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta

Avui ha tingut lloc a l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta la presentació del número 2 de la revista 'A l'ACTA'. La publicació aplega els articles de les cinc "Xerrades a l'ACTA" que l'equipament cultural terraltenc va organitzar durant l'any 2005 i que van anar a càrrec dels historiadors i investigadors Felip Fucho, Janina Martí, Rafael Jornet, Enric Querol i Toni Orensanz. La publicació s'ha distribuït gratuïtament entre el públic assistent a l'acte, que ha comptat amb la xarrada   "Com restaurar documents", a cura de la conservadora-restauradora Blanca Muñoz Ortillés, de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona. Blanca Muñoz ha apropat als assistents els processos de restauració de documents amb valor històric a través d'alguns exemples de documentació dipositada a l''Arxiu Comarcal de la Terra Alta, entre els quals un llibre del segle XVI del fons de Casa Coll i pergamins procedents de la Pobla de Massaluca, entre altres.

El GEPEC-EdC considera molt greu i inacceptable la destitució del director del Parc Natural dels Ports

El GEPEC ha emès un comunicat en què denuncia que:

Aquest passat dimarts va transcendir als mitjans de comunicació la decisió del Departament de Territori de destituir de les seves funcions l'actual Director del Parc Natural dels Ports, el senyor Toni Curcó.

Oficialment la Generalitat de Catalunya ha decidit utilitzar, per tal blanquejar i justificar aquesta destitució, l'argument que es tracta d'una no renovació de la comissió de serveis que actualment estava ocupant el senyor Toni Curcó,  amagant i negant el que és sabut, que no és altra cosa que una destitució decidida al més alt nivell dels responsables polítics de la Generalitat de Catalunya.

El Parc Natural dels Ports és un extens espai natural  d'una importància ecològica excepcional. És tal l'excepcionalitat d'aquest massís que més d'un cop s'ha plantejat la seva declaració com a parc nacional, la màxima figura de protecció que actualment existeix a l'Estat. D'altra banda és un gran espai amb una especial complexitat pel que fa a la seva gestió. En el mateix espai coincideix les figures del parc natural amb el de la reserva nacional de caça, amb òrgans de gestió, interessos i prioritats diferents i sovint contraposades.

A més es tracta d'un parc natural eminentment forestal,  amb la particularitat i dificultat afegida, cabdal en aquest assumpte, que suposa que, a Catalunya, els parcs naturals no tenen competències en matèria de gestió forestal.
Actualment al nostre país, i davant la mancança d'un Departament de Medi Ambient, els parcs naturals depenen del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que manté les competències en preservació de la natura, biodiversitat, gestió d'espais naturals protegits, entre d'altres competències, mentre que les de gestió forestal recauen en la Direcció General de Boscos i de Gestió del Medi, depenent del Departament d'Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació. Aquest fet suposa un gran obstacle per a la gestió dels parcs naturals forestals ja que l'administració amb les competències en gestió forestal és diferent a la que gestiona els parcs naturals i, per tant,  la gestió de les masses forestals no es fan precisament pensant en la preservació de la biodiversitat, en el paper ecològic dels boscos, en la necessitat de protegir els boscos vells, en els requeriments ecològics de les espècies faunístiques forestals, sinó moltes vegades només en el negoci de la fusta.

Tant és així que massa sovint actuacions forestals fetes al Parc Natural dels Ports pel mateix Departament d'Agricultura han vulnerat les condicions marcades pel propi parc natural, havent provocat greus afectacions sobre espècies de flora protegida, sobre la nidificació de fauna amenaçada o provocant problemes d'erosió, de plagues forestals o creant estructures forestals més debilitades i més vulnerables als incendis, sense que aquestes vulneracions hagin comportat cap conseqüència pels seus responsables.

Tot i aquesta manca de plenes competències el Parc Natural dels Ports s'ha caracteritzat pel seu paper molt actiu en l'execució d'actuacions forestals dirigides a millorar ecològicament  les seves forests i l'estructura dels boscos, a potenciar les comunitats vegetals més interessants, a fer els boscos més resilients als incendis forestals i al canvi climàtic...

Massa sovint s'ha implicat, acusat i senyalat al parc natural, de forma totalment injusta i intencionada, en afers lligats en la gestió forestal sobre els que no tenia cap responsabilitat. És el cas, per exemple, del foc d'aquest passat estiu a Paüls, foc que va començar fora del parc natural i que fou provocat per una greu negligència d'un veí del municipi, causa que es va intentar amagar, focalitzant, sorprenentment, tota la culpa i responsabilitat de l'incendi al parc natural.

Massa sovint  interessos contraris a la conservació del propi parc natural han intentat reiteradament senyalar al mateix parc, acusant-lo d'afers sobre els que no te cap competència ni responsabilitat. L'objectiu de les falsedats no és altra que fer descarrilar al mateix parc natural, amb la intenció que que el parc no s'interposi, en l'exercici de les seves funcions, legalment atribuïdes, a aquests interessos.

Com no podria ser d'un altra forma els òrgans de gestió dels parcs naturals tenen la responsabilitat i l'obligació legal de vetllar per la conservació dels espais que estan gestionant, fent compatible aquesta conservació i protecció amb el desenvolupament sostenible de les activitats tradicionals que s'hi porten a terme. En el cas del Parc Natural dels Ports el seu paper en la dinamització dels sectors econòmics de l'entorn del parc ha estat molt actiu havent  creat grups de treball i de participació de sectors com són el turístic, el dels  productors locals, el dels artesans, entre d'altres.
 
Cal ressaltar que una de les tasques, competències i obligacions que tenen els òrgans gestors dels parcs naturals és la d'emetre els informes preceptius sobre actuacions i obres que es volen portar a terme dins el mateix parc, per tal que aquestes no afectin negativament sobre els valors que el parc natural ha de preservar. Aquests informes poden ser positius, negatius o condicionats.

Tot sembla indicar que seria un d'aquests informes el que va motivar que, finalment, davant les ganes acumulades per part d'alguns ajuntaments de fer fora a l'actual director del parc, es decidís  activar la purga política per tal de que, ara sí!!,  fer-lo fora amb l'objectiu d'eliminar els entrebancs per tirar endavant projectes i actuacions que mai haurien de ser autoritzats dins un parc natural.

Sembla que es tractaria, concretament, d'un informe negatiu emès pel parc natural per desautoritzar algunes actuacions d'un ajuntament de l'àmbit del parc natural de portar a terme unes obres vinculades a una edificació que afectaria molt negativament al lloc on cria una de les parelles d'àligues cuabarrades que habita al parc. Aquesta negativa del parc hauria desencadenat la reacció per part del consistori afectat per tal de fer fora a l'actual director del parc. Sembla que aquest consistori hauria aconseguit suports d'altres ajuntaments afins, del mateix color polític, i el tema hauria arribat al Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre que hauria activat els mecanismes per la  destitució del Director. Finalment, i sorprenentment, sembla que les ordres per fer fora al senyor Toni Curcó de la direcció del parc natural haurien arribat directament des de Presidencia de la Generalitat.

La decisió presa és molt greu i pot marcar un abans i un després en la gestió dels nostres espais naturals protegits: Que per criteris polítics, derivats d'una visió de la tasca municipal despòtica,  es decideixi apartar de les seves funcions a funcionaris que, honestament i professionalment, fan la seva feina de vetllar per la protecció dels nostres parcs naturals, quan la seva bona i honesta praxi posa en perill interessos contraris a la conservació, és molt greu i més quan aquests interessos estarien en mans d'administracions públiques que haurien de ser les primeres en vetllar pel bon compliment de la normativa i per la bona conservació dels espais naturals protegits.

És també preocupant, que les ordres per fer fora al senyor Toni Curcó de la direcció del parc natural hagin vingut directament de Presidència, la màxima instancia política del nostre país.

El missatge que sembla es vulgui donar és molt clar: «quan els gestors dels nostres parcs naturals prenguin decisions que puguin afectar a certs interessos, tot i que aquests puguin ser contraris a la pròpia conservació de l'espai natural o a la pròpia legislació, els farem fora i al seu lloc n'hi posarem d'altres que donin el vistiplau a aquests interessos».

A partir d'ara la gestió i protecció dels espais naturals protegits encara estarà més en fals del que ja ho està actualment  i els òrgans de gestió d'aquests espais natural en una situació de feblesa total.

Des del GEPEC-EdC també trobem especialment greu i preocupant que els responsables polítics del propi Departament de Territori, on estan adscrits els parcs naturals, enlloc de defensar i donar cobertura política i legal als seus tècnics, encarregats de la gestió dels parcs naturals, com és el cas del director del Parc Natural dels Ports, que han fet la seva feina amb professionalitat i tal com correspon a les seves competències, responsabilitats i obligacions, hagin decidit sacrificar-los i així facilitar que, actuacions que mai haurien de ser permeses en un parc natural, puguin executar-se sense esculls ni entrebancs.

Des del GEPEC-EdC demanem als responsables de la Generalitat  que donin explicacions urgents sobre els motius reals de la destitució  del senyor  Toni Curcó de les seves funcions de Director del Parc Natural dels Ports.

També demanem, des del GEPEC-EdC  una rectificació urgent i que el senyor Toni Curcó sigui readmès al càrrec de Director del Parc Natural dels Ports per tal que pugui seguir exercint les funcions que li atorga la normativa sense pressions ni directius polítiques.

Des del GEPEC-EdC, entitat que forma part de la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports i que hi  és representada a través del seu president, volem donar un suport explicit a tot l'equip gestor del Parc Natural dels Ports, al seu Director i a tot l'equip tècnic, per la seva entrega, dedicació, compromís  i implicació en la gestió i conservació d'aquest magnífic espai natural, orgull del nostre país.

Tanmateix, des del GEPEC-EdC farem tot el possible per que aquest equip tècnic pugui seguir treballant amb independència i  sense pressions ni interferències polítiques interessades, continuant la magnífica feina que estan portant a terme tot i la endèmica manca de recursos econòmics i de personal que pateix el Parc Natural Dels Ports .

Presentació del llibre 'El diputat del pont' a Móra d'Ebre

La Biblioteca Comarcal Artur Cot i Miró de Móra d'Ebre va acollir el dijous 19 de febrer la presentació del llibre 'El diputat del pont. Joan Caballé Goyeneche (1862-1935)', de David Tormo Benavent, obra guanyadora del XXII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila 2025, un treball que posa en valor la recerca i el pensament crític al voltant de la nostra història i del nostre territori. La presentació anirà a càrrec de Jordi Piqué.

L'obra es situa en el context del districte electoral de Gandesa (1875–1931), que incloïa pobles de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i part del Priorat, i explica com les dinàmiques polítiques de l'època van condicionar la voluntat electoral fins al gir del 1907, quan la Solidaritat Catalana va donar la victòria al republicà Joan Caballé i Goyeneche.

L'acte va aplegar una vintena de persones i va comptar amb unes paraules preliminars en memòria de Joan Launes, president de l'associació La Riuada, que ha traspassat recentment, ja que Launes era l'encarregat d'organitzar les presentacions de llibres a la biblioteca morenca, tal com va destacar la seua directora Maria J. Clua.

Caballé, nascut a Montevideo i vinculat des de petit a Móra d'Ebre, va representar el districte a les Corts en diverses legislatures (1907–1923) i es va fer conegut a Madrid com "el diputat del pont" per impulsar la construcció del pont de Móra d'Ebre. Periodista, corredor de comerç, empresari i polític, va ser una figura tan polèmica com polièdrica, però sempre marcada pel seu esperit republicà.

Xarrades a l'ACTA: "Com restaurar documents"

La propera sessió de les Xerrades a l'Acta, "Com restaurar documents",  tindrà lloc el proper divendres 27 de febrer, a les 18:00 h, a l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta. Comptarà amb la participació de la conservadora-restauradora Blanca Muñoz Ortillés, de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona, que aproparà els assistents als processos de restauració de documents a través d'alguns exemples de documentació de l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta. Com a prèvia a la xerrada, es presentarà el segon número de la publicació de l'Arxiu, que aplega els articles de les cinc Xerrades a l'ACTA que es van dur a terme al llarg de 2025. Es distribuirà gratuïtament un exemplar del número a tots els assistents.

El CAP de Gandesa assumix el desplegament del model de Centre de Salut Integral de Referència (CSIR) a les Terres de l’Ebre

El desplegament del model de Centre de Salut Integral de Referència (CSIR) a les Terres de l'Ebre es reorienta i passarà a impulsar-se des del CAP Gandesa, a la Terra Alta. La decisió respon a criteris de viabilitat organitzativa i disponibilitat de professionals, amb l'objectiu de garantir un desplegament sòlid i amb impacte real sobre l'accessibilitat i la qualitat assistencial.

Aquesta reassignació permet avançar en positiu en la transformació de l'atenció primària, assegurant que el model es pugui implementar en un entorn idoni com és la Terra Alta: un dispositiu amb una marcada realitat rural i dispersa, i amb un projecte assistencial alineat amb els principis del CSIR.

Terra Alta: Un entorn especialment adequat per desplegar el model CSIR

Un dels factors clau per a la selecció de l'EAP Terra Alta ha estat el bon funcionament en termes d'accessibilitat i organització. Presenta indicadors positius, amb temps d'espera reduïts per a les visites i una elevada capacitat resolutiva, i compta amb un equip de professionals estables i amb una forta implicació en el projecte assistencial del territori.

Aquestes fortaleses prenen especial rellevància en el context de la Terra Alta, un entorn marcadament rural i dispers. L'EAP Terra Alta atén una població amb característiques pròpies del món rural —distàncies, dispersió territorial, envelliment i necessitat d'una atenció propera i resolutiva—, factors que requereixen circuits i coordinació assistencial adaptats a la realitat de cada municipi.

Actualment, l'EAP Terra Alta dona cobertura sanitària a prop d'11.500 habitants repartits en dotze municipis de la comarca, amb una xarxa formada per tres centres d'atenció primària i nou consultoris locals. Aquesta estructura reforça el treball en xarxa i la coordinació territorial com a elements clau del model assistencial i facilita que el CSIR es pugui traduir en millores visibles per a la ciutadania, especialment en l'organització de l'accés, la coordinació assistencial i la capacitat de resposta de l'atenció primària a la Terra Alta.

La gerent d'Atenció Primària i Comunitària (APiC) Terres de l'Ebre, Ester Gavaldà, ha destacat la importància d'aquesta designació: «La selecció de l'EAP Terra Alta com a CSIR és el resultat d'anys de feina ben feta, d'un equip cohesionat i compromès amb la qualitat assistencial. Parlem d'un territori amb una gran dispersió geogràfica i una població envellida, el projecte ens permetrà continuar avançant i consolidar un model d'atenció adaptat a la realitat rural».

Projecte pilot d'atenció domiciliària amb tecnologia

En el marc d'aquesta incorporació, l'EAP Terra Alta impulsarà un projecte pilot centrat en la millora de l'assistència als pacients a domicili mitjançant l'ús de la tecnologia. L'objectiu principal és avaluar com les eines digitals poden contribuir a una atenció més eficient, segura i personalitzada, especialment en persones amb malalties cròniques, dependència o dificultats de mobilitat.

El projecte preveu la incorporació de sistemes de telemonitorització de constants vitals, que permetran fer un seguiment remot de l'estat de salut dels pacients, així com la realització de visites virtuals a domicili. Aquestes consultes telemàtiques facilitaran el contacte directe entre professionals i persones ateses, per tal de reduir els desplaçaments innecessaris i reforçar la continuïtat assistencial.

Jordi Baucells, director de Sistemes d'Informació i Comunicació de l'ICS Terres de l'Ebre considera que "l'experiència de l'EAP Terra Alta pot esdevenir un model de referència per a altres zones rurals de Catalunya, demostrant que la innovació i la qualitat assistencial són possibles també en entorns amb dispersió territorial."

A més, aquesta iniciativa contribuirà a millorar la coordinació entre l'atenció primària, els serveis hospitalaris i l'àmbit social, afavorint una atenció integrada i centrada en la persona, un projecte que també està liderant APiC Terres de l'Ebre des de diferents àmbits. El projecte inclou també un sistema d'avaluació continuada per mesurar l'impacte en la qualitat assistencial, la satisfacció dels pacients i l'eficiència del sistema.

Properes passes

En les pròximes setmanes es concretarà el calendari i el pla operatiu del desplegament, en coordinació amb els equips del territori. El treball se centrarà a ordenar els circuits d'accés i la priorització clínica per guanyar agilitat, avançar en la simplificació de processos i la desburocratització amb suport d'eines digitals, i reforçar la coordinació assistencial per donar una resposta més resolutiva. Paral·lelament, s'establiran els indicadors de seguiment i el sistema d'avaluació que han de permetre mesurar l'impacte del model i ajustar-ne la implementació, amb l'objectiu que els canvis es tradueixin en millores tangibles per a la ciutadania.