David Tormo guanya el XXII Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb l'obra 'El diputat del pont', un estudi sobre la figura del diputat Joan Caballé.
3/12/25
L’Ecomuseu dels Ports celebra 25 anys amb unes jornades dedicades als maquis i una gran participació del públic
L'Ecomuseu dels Ports commemora el seu 25è aniversari amb unes jornades centrades en la memòria històrica dels maquis, que han generat un gran interès entre la població local i dels pobles de l'entorn.
El primer dia, el periodista i escriptor Toni Orensanz va presentar el documental "Maquis a les muntanyes de Prades", oferint una mirada aprofundida sobre l'activitat guerrillera a les muntanyes tarragonines.
El segon dia, la programació va continuar amb la projecció del documental "La veu de les muntanyes", en una sala plena de gom a gom. La sessió va comptar amb la participació de l'historiador Joan B. Beltran i d'Helensa Solanas, que van contextualitzar el fenomen maqui al massís dels Ports i en van analitzar la transcendència històrica.
La cloenda de les jornades arribarà amb la participació de la neboda de Florencio Pla Messeguer, "La Pastora", una de les figures més singulars del maquis català. Presentarà el llibre "Florencio Pla 'La Pastora'. La dignitat robada", un homenatge a la vida del seu oncle, un autèntic supervivent sobre el qual s'han escrit rius de tinta, però també nombroses falsetats generades pel règim franquista. La vinculació familiar amb Horta de Sant Joan és significativa, ja que una germana de Pla Messeguer va residir al municipi.
Segons Aleix Carbó, treballador de l'Ecomuseu dels Ports, "Horta de Sant Joan està vivint un moment d'intensa activitat cultural i associativa, amb equipaments com la Biblioteca municipal o l'Arxiu municipal, i amb entitats actives com Terra Roja, el Centre Picasso o l'Ecomuseu dels Ports. Pel que fa a temes culturals, patriomonials i ambientals el Parc Natural dels Ports és una peça clau que dona suport a projectes culturals al territori, com pot ser la recent exposició d'artesans dels Ports."
Carbó destaca que "aquesta efervescència cultural amplia l'oferta disponible i contribueix a dinamitzar el poble."
Precisament aquest divendres, el Centre Picasso inaugurarà una exposició de fotografies inèdites de l'artista, ampliant encara més el ventall d'activitats culturals.
Carbó assenyala també que "el teixit cultural que el poble viu, contribueix al foment del coneixement històric i cultural entre la població i contribueix alhora a un creixement i sosteniment del turisme cultural, més sostenible ecològicament parlant, i amb més futur en els temps que vivim. Tant l'Ecomuseu dels Ports com la resta d'entitats locals continuem treballant en nous projectes que fan pensar que hi haurà activitat cultural per a anys".
El primer dia, el periodista i escriptor Toni Orensanz va presentar el documental "Maquis a les muntanyes de Prades", oferint una mirada aprofundida sobre l'activitat guerrillera a les muntanyes tarragonines.
El segon dia, la programació va continuar amb la projecció del documental "La veu de les muntanyes", en una sala plena de gom a gom. La sessió va comptar amb la participació de l'historiador Joan B. Beltran i d'Helensa Solanas, que van contextualitzar el fenomen maqui al massís dels Ports i en van analitzar la transcendència històrica.
La cloenda de les jornades arribarà amb la participació de la neboda de Florencio Pla Messeguer, "La Pastora", una de les figures més singulars del maquis català. Presentarà el llibre "Florencio Pla 'La Pastora'. La dignitat robada", un homenatge a la vida del seu oncle, un autèntic supervivent sobre el qual s'han escrit rius de tinta, però també nombroses falsetats generades pel règim franquista. La vinculació familiar amb Horta de Sant Joan és significativa, ja que una germana de Pla Messeguer va residir al municipi.
Segons Aleix Carbó, treballador de l'Ecomuseu dels Ports, "Horta de Sant Joan està vivint un moment d'intensa activitat cultural i associativa, amb equipaments com la Biblioteca municipal o l'Arxiu municipal, i amb entitats actives com Terra Roja, el Centre Picasso o l'Ecomuseu dels Ports. Pel que fa a temes culturals, patriomonials i ambientals el Parc Natural dels Ports és una peça clau que dona suport a projectes culturals al territori, com pot ser la recent exposició d'artesans dels Ports."
Carbó destaca que "aquesta efervescència cultural amplia l'oferta disponible i contribueix a dinamitzar el poble."
Precisament aquest divendres, el Centre Picasso inaugurarà una exposició de fotografies inèdites de l'artista, ampliant encara més el ventall d'activitats culturals.
Carbó assenyala també que "el teixit cultural que el poble viu, contribueix al foment del coneixement històric i cultural entre la població i contribueix alhora a un creixement i sosteniment del turisme cultural, més sostenible ecològicament parlant, i amb més futur en els temps que vivim. Tant l'Ecomuseu dels Ports com la resta d'entitats locals continuem treballant en nous projectes que fan pensar que hi haurà activitat cultural per a anys".
27/11/25
Carlos Prieto, des de Corbera d’Ebre: “La memòria democràtica és un deure amb la veritat i amb les víctimes”
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat aquest divendres el Poble Vell de Corbera d'Ebre, una localitat recordada durant la Batalla d'Ebre a la Guerra Civil pels innumerables bombardejos que va rebre. Des d'allà ha volgut Carlos Prieto reivindicar la memòria democràtica, que "no és un exercici de nostàlgia" sinó, més aviat, "un deure amb la veritat i amb les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista".
Carlos Prieto clausura l’acte de memòria democràtica a Corbera d’Ebre
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, intervindrà aquest divendres 28 de novembre, a les 18 h. en la cloenda de l'acte de memòria democràtica que tindrà lloc a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre. L'acte, impulsat per la subdelegació del Govern a Tarragona, la delegació del Govern a Catalunya i el Comissionat per a la Celebració dels 50 anys d'Espanya en llibertat, comptarà amb la presència de la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, s'iniciarà amb un parlament de l'alcalde de vila, Antonio Álvarez, i tindrà com a part central una lliçó magistral a càrrec de l'historiador i ex-subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté.
Concurs de Fotografia de la Terra Alta
El pròxim diumenge 14 de desembre acaba el termini per participar al 31è Concurs de Fotografia de la Terra Alta, un certamen fotogràfic que permet ampliar la mirada sobre la comarca i redescobrir-la des de diferents punts de vista.
Cada autor pot presentar un màxim de 9 fotografies, fins a tres en cadascuna de les categories del certamen: Terra Alta Artística, Terra Alta Turística i Lliure. La intel·ligència artificial no s'accepta com a tècnica de fotografia vàlida per participar al concurs.
Premis:
-Lliure: un primer premi de 300€ i un lot de regal, i un segon premi de 150€ i un lot de regal.
-Terra Alta Artística: 300€ i un lot de regal.
-Terra Alta Turística: 300€ i un lot de regal.
-Accèssit autor comarcal: obsequi i lot.
-Accèssit autor comarcal jove: obsequi i lot.
La presentació de les fotografies al concurs es pot fer de manera presencial, per correu postal o digitalment. Trobareu tota la informació a les bases adjuntes a continuació.
En la passada edició, la del 2024, un total de 186 fotografies de 41 autors diferents —dotze dels quals eren de la Terra Alta— van participar en el certamen.
Cada autor pot presentar un màxim de 9 fotografies, fins a tres en cadascuna de les categories del certamen: Terra Alta Artística, Terra Alta Turística i Lliure. La intel·ligència artificial no s'accepta com a tècnica de fotografia vàlida per participar al concurs.
Premis:
-Lliure: un primer premi de 300€ i un lot de regal, i un segon premi de 150€ i un lot de regal.
-Terra Alta Artística: 300€ i un lot de regal.
-Terra Alta Turística: 300€ i un lot de regal.
-Accèssit autor comarcal: obsequi i lot.
-Accèssit autor comarcal jove: obsequi i lot.
La presentació de les fotografies al concurs es pot fer de manera presencial, per correu postal o digitalment. Trobareu tota la informació a les bases adjuntes a continuació.
En la passada edició, la del 2024, un total de 186 fotografies de 41 autors diferents —dotze dels quals eren de la Terra Alta— van participar en el certamen.
24/11/25
L'ICAEN presenta els resultats preliminars del PLATER als municipis de la Terra Alta
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha presentat avui els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als representants dels 12 municipis de la Terra Alta. D'acord amb aquesta versió preliminar, la comarca haurà de contribuir als objectius del país amb 211,7 MW d'energia solar fotovoltaica i 1.792,6 MW d'eòlica en l'horitzó de l'any 2050. La sessió també ha servit perquè els representants municipals coneguin la metodologia amb què s'ha elaborat el PLATER i les eines que el Govern posa a la seva disposició per tal que els municipis puguin ajustar la proposta inicial a la seva realitat i les seves preferències.
En l'àmbit fotovoltaic, la Terra Alta acollirà 58,3 MW en edificis, 9,9 MW en espais artificialitzats (com ara pedreres o abocadors en desús, per exemple), i 143,5 MW en espais no artificialitzats. La potència ja instal·lada, així com l'autoritzada o en tramitació que finalment s'acabi executant, i que en l'actualitat ascendeix a 143,9 MW, ja comptarà per a aquest objectiu. En total, l'ocupació de sòl no artificialitzat per a l'aprofitament fotovoltaic a la comarca ascendirà a 230 hectàrees, un 0,31% del total de la seva superfície.
En l'àmbit eòlic, la comarca acollirà 1.792,6 MW. La potència ja instal·lada, així com l'autoritzada o en tramitació que finalment s'acabi executant, i que en l'actualitat ascendeix a 571,5 MW, ja comptarà per a aquest objectiu.
El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació de tot el país amb l'objectiu que cada territori aporti energia renovable en funció del seu potencial. Per una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d'acceleració per a la implantació d'energia fotovoltaica, i també la disponibilitat per a la instal·lació d'energia eòlica. Per l'altra, a partir d'una metodologia única, homogènia i vàlida per al conjunt del país, el PLATER ha identificat sobre el mapa de Catalunya aquelles zones no urbanitzables prioritàries per a l'acollida de parcs eòlics, per un costat, i de plantes fotovoltaiques, per l'altre.
Durant la presentació, a més dels resultats preliminars del PLATER, també s'ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s'ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Anteriorment, el PLATER ja s'havia sotmès a un període de consultes prèvies en què es van rebre 358 aportacions. Un cop s'iniciï el període d'informació pública, els municipis de la Terra Alta podran presentar les seves propostes, que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local. Posteriorment, un cop aprovat definitivament el PLATER, els municipis podran adaptar el seu ordenament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l'hora d'ordenar la instal·lació d'energies renovables en el seu territori, sempre amb línia amb els criteris definits al PLATER.
Per a tota aquesta labor, els tècnics de l'ICAEN també han exposat en la trobada d'avui les diferents eines i canals que els representants municipals tindran disponibles per tal de fer les seves aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, un cop el PLATER iniciï el període d'informació pública, se'ls facilitarà un visor web cartogràfic per tal de poder conèixer els resultats preliminars del PLATER sobre el seu municipi i poder fer les propostes pertinents.
Una eina d'ordenament territorial
El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació d'energies renovables, fonamentalment l'eòlica i la fotovoltaica, en el conjunt de Catalunya, de manera que es compleixin els objectius previstos en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) per tal que el país pugui descarbonitzar el seu model energètic. Amb aquesta finalitat, esdevindrà una eina que ajudi als municipis a regular la instal·lació d'energies renovables en el seu terme.
D'acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d'energia renovable fins l'any 2050, incloent-hi els ja instal·lats i autoritzats. L'objectiu és que 14.000 MW s'instal·lin en edificis i espais artificialitzats, i la resta haurà de situar-se en espais no artificialitzats, amb una ocupació prevista de sòl equivalent a l'1,2% del territori de Catalunya. L'objectiu és que el PLATER iniciï la seva informació pública a principis de l'any 2026.
En l'àmbit fotovoltaic, la Terra Alta acollirà 58,3 MW en edificis, 9,9 MW en espais artificialitzats (com ara pedreres o abocadors en desús, per exemple), i 143,5 MW en espais no artificialitzats. La potència ja instal·lada, així com l'autoritzada o en tramitació que finalment s'acabi executant, i que en l'actualitat ascendeix a 143,9 MW, ja comptarà per a aquest objectiu. En total, l'ocupació de sòl no artificialitzat per a l'aprofitament fotovoltaic a la comarca ascendirà a 230 hectàrees, un 0,31% del total de la seva superfície.
En l'àmbit eòlic, la comarca acollirà 1.792,6 MW. La potència ja instal·lada, així com l'autoritzada o en tramitació que finalment s'acabi executant, i que en l'actualitat ascendeix a 571,5 MW, ja comptarà per a aquest objectiu.
El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació de tot el país amb l'objectiu que cada territori aporti energia renovable en funció del seu potencial. Per una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d'acceleració per a la implantació d'energia fotovoltaica, i també la disponibilitat per a la instal·lació d'energia eòlica. Per l'altra, a partir d'una metodologia única, homogènia i vàlida per al conjunt del país, el PLATER ha identificat sobre el mapa de Catalunya aquelles zones no urbanitzables prioritàries per a l'acollida de parcs eòlics, per un costat, i de plantes fotovoltaiques, per l'altre.
Durant la presentació, a més dels resultats preliminars del PLATER, també s'ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s'ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Anteriorment, el PLATER ja s'havia sotmès a un període de consultes prèvies en què es van rebre 358 aportacions. Un cop s'iniciï el període d'informació pública, els municipis de la Terra Alta podran presentar les seves propostes, que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local. Posteriorment, un cop aprovat definitivament el PLATER, els municipis podran adaptar el seu ordenament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l'hora d'ordenar la instal·lació d'energies renovables en el seu territori, sempre amb línia amb els criteris definits al PLATER.
Per a tota aquesta labor, els tècnics de l'ICAEN també han exposat en la trobada d'avui les diferents eines i canals que els representants municipals tindran disponibles per tal de fer les seves aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, un cop el PLATER iniciï el període d'informació pública, se'ls facilitarà un visor web cartogràfic per tal de poder conèixer els resultats preliminars del PLATER sobre el seu municipi i poder fer les propostes pertinents.
Una eina d'ordenament territorial
El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació d'energies renovables, fonamentalment l'eòlica i la fotovoltaica, en el conjunt de Catalunya, de manera que es compleixin els objectius previstos en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) per tal que el país pugui descarbonitzar el seu model energètic. Amb aquesta finalitat, esdevindrà una eina que ajudi als municipis a regular la instal·lació d'energies renovables en el seu terme.
D'acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d'energia renovable fins l'any 2050, incloent-hi els ja instal·lats i autoritzats. L'objectiu és que 14.000 MW s'instal·lin en edificis i espais artificialitzats, i la resta haurà de situar-se en espais no artificialitzats, amb una ocupació prevista de sòl equivalent a l'1,2% del territori de Catalunya. L'objectiu és que el PLATER iniciï la seva informació pública a principis de l'any 2026.
20/11/25
Bot es prepara per acollir el 29 de novembre el FESSrural 2025
FESSrural, el Festival de l'Economia Social i Solidària Rural, aterrarà el dissabte 29 de novembre a Bot, un dels pobles més petits de les Terres de l'Ebre. El festival itinerant, impulsat per la Xarxa d'Economia Social i Solidària (XES), arriba a la Terra Alta per reivindicar el món rural com una alternativa viable, real i sostenible a la vida a les grans ciutats.
Sota el lema L'art de viure a rural, el festival pretén visibilitzar les experiències que, amb imaginació i creativitat, estan facilitant un retorn a les poblacions rurals, que s'han anat despoblant en favor de les grans ciutats, on ara per ara es concentren els centres de treball, de consum, d'oci, de formació i la major part de la població. Des del FESSrural defensen que viure al territori no és una utopia sinó una aposta de futur on la cultura, el cooperativisme i la comunitat són motor de canvi.
Els organitzadors del festival -la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES), l'Ateneu Cooperatiu Terres de l'Ebre, la Comunalitat d'Amposta l'Era i l'Ajuntament de Bot- han presentat avui el programa de la jornada, que es desenvoluparà en diferents espais de la Via Verda de Bot.
Sota el lema L'art de viure a rural, el festival pretén visibilitzar les experiències que, amb imaginació i creativitat, estan facilitant un retorn a les poblacions rurals, que s'han anat despoblant en favor de les grans ciutats, on ara per ara es concentren els centres de treball, de consum, d'oci, de formació i la major part de la població. Des del FESSrural defensen que viure al territori no és una utopia sinó una aposta de futur on la cultura, el cooperativisme i la comunitat són motor de canvi.
Els organitzadors del festival -la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES), l'Ateneu Cooperatiu Terres de l'Ebre, la Comunalitat d'Amposta l'Era i l'Ajuntament de Bot- han presentat avui el programa de la jornada, que es desenvoluparà en diferents espais de la Via Verda de Bot.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)